Resultats de la cerca
Es mostren 4552 resultats
Les ferramentes d’aplicació
Art gòtic
S’entén per ferramentes d’aplicació el conjunt d’elements de ferro clavats als batents de fusta de les portes, que tenen una funció estructural determinada els claus de porta, les plaques i les planxes de ferro tenen la missió de reforçar la fusta els golfos i frontisses permeten articular els batents els bernats i les lleves, barrar-los i fixar-los els tiradors i picaportes faciliten la mobilitat i exerceixen funcions d’avís els panys, claus i forrellats serveixen per a tancar en ferm Molts d’aquests elements estan ricament ornamentats, especialment quan van clavats a les portes principals…
La capçalera de la catedral de Tortosa (1375-1440)
Art gòtic
Monjo que decora una mènsula de la imposta superior del presbiteri, de vers 1433-40 ACT La fàbrica gòtica de la catedral de Tortosa va ser iniciada el 1346, en temps del bisbe Arnau de Llordat Tanmateix, els problemes conjunturals que en aquell moment afectaven els territoris de la corona catalanoaragonesa van impedir el desenvolupament normal de les obres al llarg del tercer quart del segle No va ser fins els anys 1375-80 que es van començar a bastir els sectors superiors dels murs, on es troben els relleus Entre aquestes dates i el 1420, aproximadament, es va aixecar tot l’arc perimetral de…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana vers el 1300…
El panteó dels comtes d’Urgell al monestir de Bellpuig de les Avellanes
Art gòtic
Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que honorarien Ermengol durant les exèquies…
Ramon de Mur
Art gòtic
Retaule de Sant Pere de Vinaixa, obra de Ramon de Mur El 1420 Pere Ferrerons, picapedrer veí de Vinaixa, va encarregar aquest retaule a Ramon de Mur L’escut de la família Ferrerons figurava en el guardapols, que s’ha perdut L’obra, que havia de fer 8 pams d’amplada per 10 d’alçada, destaca per la seva simplicitat i la tendència a descartar tota expressió naturalista La composició és en bona part la mateixa que una quinzena d’anys més tard es mostrarà, més sumptuosa i viva, en el retaule de la mateixa advocació de Bernat Martorell a l’esquerra, vocació de l’apòstol, sant Pere entronitzat,…
Literatura 2010
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Amb l’arribada de la tardor es van esdevenir els fets més rellevants de l’any literari català Amb un mes escàs de diferència, van morir dues de les personalitats més destacades de la cultura i la literatura catalana de la segona meitat del segle XX El 30 de setembre va morir el pedagog, escriptor i crític literari Joan Triadú i el 27 d’octubre desapareixia el lingüista i filòleg Joan Solà Triadú, nascut a Ribes de Freser el 1927, va exceqir en la investigació i l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes Figura essencial del panorama educatiu, va ser l’impulsor…
Paisatge i hàbitat de la Garrotxa
Art romànic
Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…
La moneda comtal de Besalú
Art romànic
Origen de la moneda de Besalú Els amonedaments comtals de Besalú testificats per l’evidència numismàtica i per uns pocs documents de data avançada tenen uns orígens ben obscurs No podem disposar de cap precedent carolingi ni de cap document o indici que ens aclareixi en virtut de quins arguments o bases legals els comtes de Besalú es consideraren possessors del dret de moneda Es possible que els comtes s’atribuïssin senzillament aquest dret i iniciessin emissions monetàries seguint el comportament que veien als comtats veïns de Girona, Vic o Barcelona També por ésser que aprofitessin alguna…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…