Resultats de la cerca

Serra i Balet Anunci publicat a Las joyas de la industria española , 1925 En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona A Sant Quirze tenien 10000 pues de filar El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes 1899 Els Serra venien de…

Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions

En fou fundador 1958 i director fins a la seva mort 1965 Jaume Bofill i Bofill Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan i formaven el consell de direcció Josep Alsina, Josep Maria Calsamiglia, Francesc Canals, Carles Ferrer i Salvador Pàniker Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill L’any 1975 deixà de publicar-se

Declarada reial el 1929, més tard la seva actuació fou ampliada a tot el Principat Amb seu a l’edifici de la Llotja de Barcelona, té com a objectius principals la investigació, l’orientació i la difusió en matèria d’art i la conservació del patrimoni artístic del país És integrada per 36 membres numeraris i dirigida per una junta de govern Els acadèmics són elegits entre artistes destacats, estudiosos de l’art i persones que han sobresortit per llur mecenatge Un gran nombre de les figures més representatives de la cultura catalana n'han estat membres Damià Campeny, Martí Alsina, Antoni Rubió…

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer,…

Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs…

S'hi agruparen membres del POUM —potser majoritàriament—, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboristes de la Universitat de Barcelona L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una de les figures destacades entre els fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu L’òrgan del partit fou Endavant 1945-68, editat a França i dirigit per Josep Pallach El 1968, per raons conjunturals i ideològiques,…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra…

Promogut per Jaume Llauradó, amb la collaboració d’altres opositors del president Josep Lluís Núñez, fou batejat en homenatge al jugador blaugrana Josep Samitier Presentat com a grup de debat i opinió, té la intenció de fer barcelonisme mitjançant debats, conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes relacionats amb el Futbol Club Barcelona També ha realitzat presentacions de llibres impulsats pel Fòrum mateix, o escrits per algun dels seus membres, entre els quals cal destacar Decàleg del culé 1993, Onze del Barça 1994, Seleccions esportives un dret de…