Resultats de la cerca
Es mostren 6483 resultats
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port de la Selva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions anteriors a les construccions monàstiques L’edifici més antic documentat es troba a l’E del conjunt monàstic Es tracta d’una edificació de planta rectangular, de 7 × 25 m Des del punt…
Nàusea i vòmit
Patologia humana
Hom anomena nàusea una sensació de necessitat o imminència d’expulsar el contingut estomacal a través de la cavitat bucal El vòmit consisteix en l’expulsió del contingut estomacal a través de la cavitat bucal Les nàusees i els vòmits són provocats pel desencadenament de contraccions anormals de la musculatura gàstrica i esofàgica que són anomenades antiperistàltiques perquè s’orienten en un sentit invers al de les contraccions peristàltiques En el cas de les nàusees, aquestes contraccions no arriben a ésser tan intenses per a provocar l’expulsió del contingut gàstric, com s’esdevé en el cas…
Regularitat, moderació i progressió per a la pràctica de l’exercici físic
La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…
El que cal saber del puerperi i l’alletament
Després de l’embaràs comença el període anomenat puerperi, que aproximadament dura unes 6 setmanes o 40 dies, durant el qual el cos de la dona va recuperant la normalitat En aquesta època, és normal que la dona presenti alguns trastorns o modificacions corporals importants, que cal reconèixer per a diferenciar-ho dels signes que indiquen l’aparició d’alteracions que requereixin atenció mèdica Durant els dies següents al part, la dona presenta un fluix constituït per secrecions mucoses, anomenades loquis, formades per coàguls de sang i restes de membranes i de la part uterina de…
Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que aplega la documentació dels fons anteriors al 1750 de la província Tarraconense, la taula arquebisbal, la cúria eclesiàstica i les parròquies de l’arxidiòcesi, creat el 1920 pel cardenal Francesc Vidal i Barraquer.
La tasca d’ordenació de l’arxiu fou encomanada durant els primers anys a mossèn Sanç Capdevila i Felip, i s’installà en una sala de la planta baixa del palau arquebisbal El 1971 s’habilità un nou edifici, al costat de l’anterior, que fou reformat els anys 2000-01 L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona AHAT fou pioner a la Península en la concentració de la documentació parroquial del 1921 al 1924 s’hi transferí documentació de més d’un centenar d’arxius aquesta intervenció fou providencial per a salvaguardar-lo de la destrucció durant la revolta del 1936 La tasca de centralització fou…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
Paterna
Ajuntament de Paterna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès a l’esquerra del Túria (límit sud-occidental del terme), al NW de la ciutat de València i enfront del terme de Manises.
El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar…
, ,
Puig-reig

Vista del poble de Puig-reig
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Bages, travessat de N a S pel Llobregat.
Situació i presentació Els límits municipals són Viver i Serrateix a l’W, Casserres, Gironella, Olvan i Sagàs al N, i Santa Maria de Merlès a l’E al S limita amb els termes bagencs de Gaià S i E i Navars S Té com a eix el Llobregat, que corre longitudinal de N a S, el qual rep al sector meridional la riera de Merola per la dreta i la riera de Merlès per l’esquerra, que constitueixen, respectivament, una bona part dels límits sud-occidental i sud-oriental del terme, i li donen forma triangular amb el vèrtex cap al S El terme comprèn, a més del cap municipal, el poble de Puig-reig, les caseries…
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Vista aèria de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca Limita amb Mont-roig del Camp E, Pratdip N, Tivissa N i W, de la Ribera d’Ebre, l’Ametlla de Mar S, del Baix Ebre i amb la mar E i SE És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar El terme comprèn la capçalera al coll de Fatxes i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig Aquesta…