Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
El reialme de les molses
A la tundra, i molt especialment a la tundra típica que es fa en els territoris compresos entre les isotermes de juliol 4-5°C i 8-11°C, hi senyoregen les molses fan una coberta contínua, una flonja catifa que només interromp el curs indecís de les aigües de fosa Més al nord, a l’anomenada tundra septentrional, també les molses fan bandes torboses que encerclen claps nus, erms que resulten d’una particular dinàmica de congelació i desglaç del sòl Hom ha descrit la tundra com una taigà sense arbres De fet, una i altra comparteixen trets climàtics i un nucli d’animals i plantes comuns Però…
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…
Els ecosistemes cavernícoles
Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre els segles…
acariosi

Vista dorsal acolorida d’un Acarapis woodi mascle
Ron Ochoa and Gary Bauchan, USDA-ARS
Veterinària
Afecció de les abelles produïda per l’àcar Acarapis woodi que viu a l’interior de les tràquees respiratòries; als 8-10 dies d’edat els pèls exteriors dels estigmes es tornen rígids i impedeixen l’accés d’àcars des de l’exterior.
Les abelles de més de 10 dies no són, per tant, susceptibles d’ésser-ne afectades
quelicerats
Aracnologia
Subembrancament d’artròpodes caracteritzats pel fet de tenir el cos format per un cefalotòrax i un abdomen (fusionats en els àcars) i posseir típicament sis parells d’apèndixs articulats (un de quelícers, un de pedipalps i quatre parells de potes locomotores), tots al cefalotòrax.
No presenten antenes ni mandíbules generalment no tenen apèndixs abdominals, i si en tenen no són de tipus locomotor Aquest subembrancament comprèn tres classes merostomats, aràcnids i picnogònids o pantòpodes
Els símfils
Característiques del grup Els símfils són miriàpodes petits, tous i blancs, amb dotze parells de potes en estat adult, un parell d’antenes multiarticulades i un parell de fileres terminals Viuen en el sòl, arreu on hi hagi un grau d’humitat important Presenten reproducció indirecta, amb fecundació externa i mudes durant tota la seva vida adulta Els símfils es troben per tot el món la major part de gèneres i espècies es limiten a una determinada àrea geogràfica, però com a classe són cosmopolites Morfologia i anatomia Aspecte extern d’un símfil una escutigerella, en visió dorsal A i ventral…
Les laboulbeniomicètides
Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…
Els pauròpodes
Característiques del grup Aspecte extern d’un pauròpode, en visió dorsal A, × 80 i detall del final del tronc A’ , on hom distingeix 1 antena ramificada, 2 pseudocelles, 3 primera tergita, 4 primer parell de potes, 5 tricobòtria, 6 sisena tergita, 7 novè parell de potes, 8 placa anal Gustavo Hormiga, a partir d’originals diversos Els pauròpodes constitueixen la classe de miriàpodes de dimensions més petites Les seves tergites acostumen a fusionar-se per parelles i les antenes són ramificades Viuen amagats en llocs humits on poden trobar les restes orgàniques de què s’alimenten El…
Asma bronquial
Patologia humana
Definició L’anomenada asma bronquial constitueix una alteració respiratòria derivada de l’existència d’una reactivitat exagerada de les vies respiratòries inferiors que, quan la persona que n’és afectada s’exposa a estímuls de diversa mena, origina una obstrucció bronquial i dificulta el pas d’aire cap als pulmons Aquesta alteració es manifesta en forma d’atacs aguts o crisis de dispnea, és a dir, sensació de dificultat respiratòria o ofec aquests episodis presenten una intensitat i una durada variables en cada cas i se solucionen habitualment de manera espontània o bé per l’acció de…
Al·lèrgia i atòpia
Patologia humana
Definició És anomenada allèrgia una reacció anòmala del sistema immunitari que en resposta al contacte amb uns antígens determinats, innocus per a la major part de la població, origina una intensa resposta inflamatòria aguda Les manifestacions de l’allèrgia són molt variades i depenen dels teixits o òrgans on es desenvolupa la resposta immunitària anòmala, de manera que es considera que aquest mecanisme patològic és responsable de trastorns com ara dermatitis atòpica, urticària i angiedema, rinitis allèrgica, febre del fenc, asma bronquial i xoc anafilàctic Cal destacar que en l’actualitat…