Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
antialcalí | antialcalina
etilcel·lulosa
Química
Matèria termoplàstica, granular i de color blanc.
S'obté per reacció del clorur d’etil amb cellulosa alcalina en presència d’un excés d’hidròxid sòdic Les seves propietats depenen del grau d’esterificació en general presenta gran resistència a l’impacte, fins i tot a baixes temperatures És lleugera, absorbeix molt poca aigua, resisteix bé als àcids i àlcalis i és bon aïllant elèctric S'utilitza en la fabricació de laques, vernissos i adhesius, en revestiment de paper i teixits, en les indústries de l’automòbil i aeronàutica, etc
mutarotació
Química
Fenomen consistent en el canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent.
L’activitat òptica o el poder rotatori de la glucosa en solució aquosa és de α D 2 0 = +109,1° i decreix lentament fins a α D 2 0 =+52,5°, més de pressa en calent i gairebé instantàniament en presència d’àlcalis Això és degut a l’existència de dues formes de la d+glucosa la α-glucosa i la β-glucosa i a la transformació de la α-glucosa original en una mescla de les dues formes α i β
esofagitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.
Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics
tòxic
Patologia humana
Dit de l’element o compost químic que, en quantitats relativament petites, pot provocar la mort o la malaltia dels òrgans a causa de les lesions estructurals o funcionals degudes a l’efecte químic.
Segons les propietats físicoquímiques, els tòxics poden ésser classificats en corrosius àcids, àlcalis, àcid oxàlic, permanganat, etc, gasos irritants, asfixiants, de guerra, etc, metzines metàlliques arsènic, plom, mercuri, etc, composts orgànics hidrocarburs, alcohols, cetones, èsters, etc i altres tòxics analgèsics, antipirètics, alcaloides, metzines de serp, de bolet, DDT, etc L’acció de totes aquestes substàncies depèn, evidentment, de la dosi, de la via d’entrada, dels mecanismes de defensa antitòxica de l’organisme neutralització, oxidació, reducció, etc, de les vies d’…
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
fenolftaleïna

La fenolftaleïna en forma de lactona (incolora) vira cap a la fenolftaleïna en forma quinoïdea (vermella) en presència d’àlcalis; el procés invers es realitza en presència d’àcids
©
Química
Substància del grup de les ftaleïnes, obtinguda per condensació del fenol amb anhídrid ftàlic.
És molt emprada com a indicador de neutralització El seu interval de viratge és entre uns pH 8 incolora, forma lactona i 9,6 rosada, forma quinoide També és emprada en medicina, com a laxant, i en la indústria de colorants, com a intermediari
bentonita
Mineralogia i petrografia
Argila nativa col·loidal constituïda principalment per montmoril·lonita, amb impureses abundants, procedent de la meteorització de materials volcànics.
Absorbeix quantitats importants d’aigua i forma gels, l’estabilitat dels quals és augmentada per addició d’àlcalis, com l’òxid de magnesi Té propietats fortament absorbents, especialment després de determinats processos d’activació, les quals determinen les seves aplicacions principals com a descolorant emprat en la clarificació d’oli i de vi, com a suport de catalitzadors, per a emulsionar oli i asfalt, com a additiu alimentari, com a diluent de productes emprats en tractaments fitosanitaris, com a càrrega i abrasiu en una gran varietat de productes i com a llot de perforació…