Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
L’obra i la influència de Jaume Serra a Aragó
Art gòtic
En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…
El monestir de Poblet (segles XII-XIII)
Art gòtic
Lavabo del claustre del monestir de Poblet Aquest petit edifici, part integrant del claustre, es troba just davant del refetor, i era utilitzat per a les ablucions dels monjos Es tracta d’una construcció de planta hexagonal coberta amb volta de creueria i façanes formades per un doble ordre d’arcs Aquest tipus de templet, que agermana la bellesa amb l’austeritat, posa una nota de vida als austers claustres dels monestirs cistercencs, construïts majoritàriament en valls i planures on abunda l’aigua FB Als edificis cistercencs medievals cal distingir, en general, dues etapes ben diferenciades…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…
Monestirs gòtics
Dins el gòtic català existeix una correlació directíssima entre la projecció artística de determinats centres monàstics —les grans abadies cistercenques— i la seva vinculació a la monarquia, indubtablement superior a les implicacions entre la monarquia i les grans obres catedralícies Gràcies a la protecció reial, Poblet esdevé un dels recintes monàstics més grans d’Europa El segueixen en ordre d’importància Santes Creus i Vallbona, mentre que la significació artística de la resta de monestirs cistercencs catalans és sensiblement menor El protagonisme cada vegada més creixent dels monestirs…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…
El Mestre de Baltimore
Art gòtic
El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…
Els precedents immediats de l’escultura gòtica
Art gòtic
Entre el romànic i el gòtic Les etapes que transcorren entre el final del romànic i l’inici del gòtic constitueixen uns dels moments més controvertits i complexos del coneixement de l’escultura de l’edat mitjana a Catalunya Com és sabut, aquesta situació es fa extensible a l’arquitectura i també a la resta d’arts figuratives, especialment la pintura en tots els seus vessants Aquestes etapes comprenen un període que abraça, aproximadament, des de les dues darreres dècades del segle XII fins al final del segon terç del segle XIII, tenint en compte les obres més significatives Aquests marges,…
Els primers testimonis de l’assumpció de l’estil
Art gòtic
Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…
Els teixits de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un…