Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Militars fidels a la República
La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars…
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet…
Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Entitat d’ensenyament fundada a Barcelona el 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella.
Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professors de català durant el període franquista A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores 1956, l’Escola de Disseny Elisava 1961, l’Escola Thau 1963, de tots els graus d’ensenyament i l’Escola de Periodisme de l’Església 1964 Té en funcionament estudis secundaris i preuniversitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants Des del 1984 és una fundació privada
Vicenç Guarner: un menorquí al servei de la Generalitat
Vicenç Guarner va néixer l’any 1893 a Maó, on estava destinat el seu pare, també militar Traslladada la família a Barcelona, Vicenç va estudiar a l’institut de Sant Gervasi i el 1908 ingressà a l’Academia de Infanteria de Toledo, on formà part de la quarta companyia de cadets, juntament amb José Asensio, Muñoz Grandes, Alonso Vega, Yagüe i Leopoldo Menéndez Va sortir com a segon tinent el 1911 i, com a primer tinent, ingressà a l’Escola de Guerra A la tardor del 1916, a l’Ateneu de Madrid, va conèixer Manuel Azaña i, el 1919, acabats els seus estudis, va diplomar-se en Estat…
La vieja memoria
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 161 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern FOTOGRAFIA José Luis Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sánchez, Magí Torruella, Mario Martí blanc i negre, normal MUNTATGE Teresa Alcocer, Àngels Sánchez, Arcadi Sagalà MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Alberto Escobedo, Josep Nogueira INTERPRETACIÓ Entrevistats Diego Abad de Santillán, Rafael Alberti, Francesc Benages, Frederic Escofet, Raimundo Fernández Cuesta, Ramon Fernández Jurado, Fernando García Teresa, José María Gil Robles,…
Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
Vista del Dispensari Central Antituberculós del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
Arquitectura
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC
.
L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…
De la terra cuita al vidre
Anunci dels mosaics Escofet Tejera i Companyia Llibre del Centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1886-1946 Els materials de construcció per excellència han estat històricament la terra cuita, la pedra i l’argamassa L’argila cuita en forns i assecada donarà origen als maons Les bòviles són les installacions encarregades de la seva fabricació, prop de les terres que utilitzen com a primera matèria Però l’argila és també utilitzada pels terrissaires, que donen forma a la terra argilosa i construeixen tota mena d’objectes com olles, càntirs,…
Ciments Molins
Construcció i obres públiques
Empresa cimentera i de materials de construcció.
Fou fundada el 1928 per Joan Molins Parera Nasqué arran de les necessitats de materials de construcció per a respondre al gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn El 1929 impulsà la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la posada en funcionament de dos forns de reverberació 1929 i 1930 Des del 1942 cotitza a la borsa de Barcelona El 1943 posà en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland, el primer d’una sèrie que multiplicaren la capacitat de producció al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, substituïts el 1997 per una nova installació La…
Paviments, mosaics i rajoles
A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…
Cloenda: dos itineraris modernistes

Mario Rotllant: Capitells de la Casa de Dámaso Gutiérrez (1913). L'Havana.
Montserrat Villaverde
S’equivocarà qui es cregui que el Modernisme català va ser un art sedentari Com ja s’ha vist en algun altre lloc d’aquesta collecció sobre el Modernisme, sovint des de Catalunya aquest estil es va escampar arreu Per tancar precisament l’obra, en aquest volum en què s’ha parlat dels estils parallels al Modernisme però no pròpiament d’ell, hem volgut retornar al tema protagonista de tot el conjunt i no deixar de tenir-lo present ni que fos en les últimes pàgines del volum final S’ha pensat per a això oferir uns itineraris que illustrin millor el caràcter mòbil del Modernisme i alhora que…