Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Avatars del cristianisme i l’esquerra
Els moviments cristians de base van significar per a molts intellectuals el primer pas cap a una presa de consciència que sovint els abocà cap a una militància d’esquerres Aquest itinerari guanyà força, sobretot, amb la decisiva convocatòria per Joan XXIII del concili II del Vaticà, 1962-65, d’on sortí molt malmesa la ideologia essencialment conservadora i antidemocràtica de l’església espanyola del moment Des de llavors fou possible identificar una altra mena de cristianisme no aliat al franquisme i fins i tot contundentment opositor L’escissió entre l’estructura oficial i les bases…
Banc Industrial del Mediterrani (1972-1982)
La constitució Al final del mes de juliol del 1971, un grup de professionals i empresaris, residents a Catalunya, presentaren al Banc d’Espanya el projecte de creació d’un banc industrial que denominaven Banc Català d’Inversions Entre ells no hi havia grans figures de la indústria, sinó que hi predominaven els professionals metges, economistes i advocats El nom del banc es modificà Existia ja el Banc Català de Desenvolupament, un nom massa proper a la denominació sollicitada, i el projecte tirà endavant sota el nom de Banc Industrial del…
Sant Fost de Campsentelles
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100422.jpg)
Sant Fost de Campsentelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a l’esquerra del Besòs i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…
L’escultura gòtica al voltant del 1500
Art gòtic
Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…
Les transformacions del poblament rural i de la senyoria
Als segles XI i XII el poblament rural de la Catalunya Vella va experimentar profundes transformacions Les villae deixaren de ser el marc per excellència de l’hàbitat, i foren substituïdes per la parrochia A la consolidació d’aquesta seguiria, per una part, la configuració d’un poblament dispers, representat pels masos i, per altra part, la configuració de dos tipus de poblament agrupat que es desenvoluparen successivament les sagreres i les villes Aquestes noves formes de poblament, lluny de limitar-se a expressar una realitat de la geografia humana, reflectien una important reorganització…
L’arquitectura religiosa de la primera meitat del segle XX
L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les…
L’escultura del segle XVI: de l’Humanisme culte a l’Humanisme reformat
Malgrat la hibridació d’influències gòtiques i renaixentistes en la pintura i l’arquitectura del cinc-cents català, l’escultura va fer seves les noves formulacions del Renaixement italià a través de les obres d’artistes forans formats en el nou llenguatge La manca de capitalitat àulica va provocar que els artífexs haguessin de treballar per a una noblesa catalana, assentada comunament a Nàpols, o per a l’Església, la qual va capitalitzar la major part de les comandes Només a les acaballes del segle un grup d’erudits, de formació humanista, reunits a l’entorn del bisbe Agustí, va potenciar un…
Ramon Madaula Escura
Ciclisme
Ciclista, tècnic i dirigent.
El 1960 entrà a collaborar amb el Club Ciclista Mollet, primer competint i posteriorment en diferents càrrecs, com director esportiu i vicepresident Competí per a diferents equips com el Ferrys, el Nicky’s i el Faema, i guanyà el Campionat d’Espanya de Regions 1962, el Cinturó de Barcelona 1965 i les voltes a Navarra 1964, Girona 1966 i Tarragona 1966 També exercí de seleccionador català juvenil
Oliva
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007327.jpg)
Barri Oliva de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al SE del centre urbà, format a la fi del decenni dels anys seixanta, amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats
Simeó Rabasa i Singla
![](/sites/default/files/media/EEC/Rabasa_Singla_Simeo.jpg)
Simeó Rabasa i Singla
ARXIU RABASA
Economia
Motociclisme
Empresari i promotor del motociclisme a Catalunya.
Fou un dels fundadors de la Penya Ciclista de Mollet 1922 El mateix any fundà un petit taller de reparació de bicicletes a Mollet del Vallès, i el 1930 ja en fabricava diversos models El 1949 creà la marca Derbi i fabricà el primer ciclomotor, i el 1950 l’empresa passà de ser Bicicletes Rabasa SA a anomenar-se Nacional Motor Rabasa SA A partir de la dècada de 1960 separà la fabricació de bicicletes i la de motocicletes Derbi fou la fàbrica més robotitzada i amb millor tecnologia per a la fabricació de vehicles d’Espanya, i els seus equips de competició assoliren grans èxits en diverses…
,