Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Pau Orosi
Historiografia
Cristianisme
Historiador i teòleg.
Ha estat dit que era originari de Tarragona Viatjà pel nord d’Àfrica a l’encontre de sant Agustí 410-415, amb qui discutí dels errors priscillianistes i de l’origen de l’ànima Agustí l’envià a Palestina per a tractar amb Jeroni A Jerusalem polemitzà contra Pelagi De retorn, i en no poder anar directament a la península Ibèrica per causa de les pertorbacions produïdes pels invasors germànics, deixà a Menorca unes relíquies de sant Esteve En una darrera estada a Hipona 416-17, Agustí l’animà a escriure una història universal contra els pagans coneguda a l’edat mitjana amb el títol…
Marc Minuci Fèlix
Literatura
Escriptor llatí cristià d’origen africà.
Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la…
Lluís Güell i Compte

Lluís Güell el 1979
© Fundació Òrbita Güell
Art
Artista multidisciplinari.
És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà a destacar…
Tertul·lià
Literatura
Cristianisme
Escriptor cristià i apologista.
Fill d’un centurió, estudià jurisprudència i filosofia L’influx de l’estoïcisme el menyspreu de la moral pagana i l’admiració pels màrtirs feren que es convertís al cristianisme ~190, que defensà en els seus escrits apologètics contra pagans i heretges Ad martyres, Ad nationes, Apologeticus, De spectaculis, De oratione, De poenitentia, De praescriptione haereticorum, Adversus valentinianos, Adversus Marcionem , etc El rigorisme i les preocupacions escatològiques el decantaren vers el montanisme 207, del qual són exponent De corona militis, De ieiunio, De monogamia, De…
Adalbert de Praga
Cristianisme
Bisbe de Praga (982); en ésser consagrat canvià el seu nom txec Vojtěch pel del seu mestre, Adalbert de Magdeburg.
S'enfrontà diverses vegades als pagans per tal d’arrencar-los de la bruixeria i de la poligàmia, ambdós costums molt arrelats al seu poble Descoratjat davant les dificultats pastorals i polítiques que trobà al seu entorn, es retirà a Roma, on portà una vida de reclusió i d’estudi al monestir de Sant Bonifaci però molt aviat el papa Joan XV el féu tornar a la seva diòcesi, on Adalbert, influït pels ideals de Cluny, fundà aleshores l’abadia de Břevnov, prop de Praga 992 Més tard es consagrà a l’evangelització dels pobles de les riberes del Bàltic i esperonà la conversió dels…
Josep Vilella i Masana

Josep Vilella i Masana
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat.
Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…
sentit
Bíblia
Cadascuna de les maneres que la tradició cristiana distingeix de la interpretació de la Bíblia (exegesi).
Les més comunes són les corresponents al sentit literal , o històric , a l' allegòric , o espiritual , al ple i a l' acomodatici La pràctica pastoral i la teoria de la interpretació recolliren des de l’antigor dos corrents principals un, d’origen jueu, conegut amb el nom de midraš, i un altre, d’origen grec, l' allegoria , que els mestres alexandrins usaren també per a interpretar els mites pagans Del corrent del midraš , heretat a través del Nou Testament, la interpretació cristiana aprengué el sentit de la unitat de tota la història de la salvació, la qual cosa permetia de…
palimpsest
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Còdex o document de pergamí reescrit.
Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels segles X i XI, hi ha la Farsàlia de Lucà,…
sacerdotessa
Religió
Dona consagrada a cultes i ritus pagans, a oferir sacrificis als déus, a tenir cura de les coses sagrades i dels temples.
bambara
Etnologia
Història
Individu d’una població sudànica del grup manding concentrada principalment a Mali, a les regions de Bamako, Ségou (ribes del Níger mitjà) i Sikasso (ribes del Bagoé i del Bani), i escampada en d’altres grups menys nombrosos a Senegal (conca del riu Saloum).
Els bambares aproximadament un milió d’individus parlen un dialecte del manding, són de cultura paleonègrida, influïda parcialment per l’islam, i posseeixen un art remarcable les màscares són particularment famoses S'establiren a la regió de Ségou vers el s XIII, i constituïren, a la segona meitat del s XVII, els regnes de Ségou i de Kaarta, substituint l’antic imperi de Mali El regne de Ségou experimentà un gran desenvolupament amb Biton Kouloubali 1712-55, que conquerí Macina, a l’est, i Kaarta En morir ell, el regne de Kaarta es revoltà per raons de successió, i aconseguí una gran puixança…