Resultats de la cerca

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…

Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…

Establert a Barcelona l’any 1970, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha exercit la docència Ha estat secretari del Centre Català del PEN Club i ha traduït una vintena de volums de poesia catalana a l’anglès De la seva labor crítica, s’ha de destacar el paper d’introductor de poetes anglosaxons, així com l’esforç de posar al dia noms caiguts en l’ostracisme i l’oblit Ha tingut cura, dins de la collecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal” MOLU, del volum Poesia anglesa i nord-americana contemporània 1994, de l’ Àlbum Ràfols-Casamada veure…

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit…

Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b…

Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York El seu trasllat a Europa 1908 fou decisiu s’installà primer a Londres, a París 1920-24 i després a Itàlia 1924-45, on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington 1946-58 després tornà exiliat a Itàlia La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers 96-109 del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments 110-112, del 1968 The Pisan…

Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…

La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…