Resultats de la cerca

Sorgeix espontàniament Vilafranca del Penedès aprofitant les franqueses concedides per Ramon Berenguer III per repoblar Olèrdola

Aquest temple podria pertànyer a l’església de Santa Maria fora de muralla que és esmentada en l’acta de dotació de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992 Tanmateix, no la trobem esmentada, certament, fins al testament de Pere de Vilafranca del 1187 D’altres notícies del moment també ens informen de la seva existència Al desembre del 1188 el rei Alfons I donà les notaries de Vilafranca i del seu territori a l’església de la dita vila A partir d’aquest moment l’església és àmpliament documentada en molts testaments Al final del segle XIII es procedí a la…

Situació Vista aèria del sector de ponent de la vila amb l’església de Sant Jaume, adossada a la muralla meridional, a primer terme ECSA - F Tellosax L’església parroquial de Sant Jaume, un dels edificis més interessants de la vila de Vilafranca de Conflent, és situada al carrer de Sant Jaume, prop de la “porta de França” que s’obre a la muralla meridional que envolta la població Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 17” N - Long 2° 22’ 0” E Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història Una de les primeres referències a…

El fundador fou Ramon Ferrer i Nin, que havia entrat en contacte amb aquesta música a París Sota la seva guia s’oferiren conferències, es projectaren pellícules, s’organitzaren audicions de les novetats discogràfiques arribades dels Estats Units i també es realitzaren nombrosos concerts i festivals El 1936 creà una orquestra pròpia Al llarg de la seva història, importants noms dins el món del jazz , tant nacionals com estrangers, passaren per aquesta institució, entre els quals es poden destacar Tete Montoliu, la Locomotora Negra, Lou Bennett o The Original Dixieland Jazz Band La Guerra Civil…

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè…

Aquesta torre o castell és en realitat un gran desconegut, tot i que la seva primera referència és de l’any 956 Era inclòs dins el terme del castell d’Olèrdola, tal com constaten diversos documents del segle XI En una de les afrontacions de la torre Dela de l’any 1066 apareix esmentat precisament Castellmós Hom pensa que aquest topònim ha de tenir l’origen en un nom personal, potser en el de la persona que el feu aixecar Tenia una capella dedicada a sant Jaume, avui desapareguda com el castell La localització d’ambdues construccions és problemàtica Hom creu que es trobaven a la muntanya de…

Aquesta església era la capella de l’antic castell de Castellmós, documentat per primera vegada el 956 Malgrat aquestes notícies tan reculades del lloc, no trobem esmentada directament aquesta església fins al 1348 Pocs anys més tard, el 1388, es trobava en mal estat La capella apareix esmentada en les visites pastorals del principi del segle XV a la parròquia de Santa Maria de Vilafranca També durant el segle XVI és de nou documentada Al segle XVIII s’havia convertit en una ermita Actualment és completament desapareguda Probablement fou emplaçada a la muntanya anomenada de Sant…

Concòrdia o capitulació de Vilafranca del Penedès

L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa…

Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que…