Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…

Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…

Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia  1905-06, Cultura  1914-15 i Athenea  1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt  1915 i Les Voltes  1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat  i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica, de factura…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana i professor Inicià la seva trajectòria com a poeta a Histèria de morts 1976 i seguí amb  Entreparèntesis 1978 El 1984 publicà Ni amb ara prou , un poema llarg en dues parts, que inaugura un dels eixos temàtics de la seva obra les disquisicions entorn de la llengua i les seves possibilitats d’expressar la realitat El volum d’obra reunida, Moment 1982-1986 , publicat el 1995, tanca el període d’aprenentatge del poeta L’any 1999, amb l’edició de dues obres complementàries, Quadern de bosc premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1998 i Quadern de…

Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri,  Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…

Amb estructura de diccionari, aplega alfabèticament una gran quantitat d’entrades, que recullen anotacions de dietari, observacions morals i poemes Des del seu retir solitari a l’Eixample de Barcelona, Bauçà contempla estupefacte el formiguer humà de l’exterior, examina minuciosament els gestos i les conductes quotidianes del veïnat, que responen a lleis tribals i a l’obediència estulta de rols de casta Una obra desmesurada i delirant, que escapa a qualsevol control i defuig el tòpic, l’amabilitat social, alhora que es malfia de l’intellectualisme i de qualsevol subtilesa retòrica, i reïx pel…

El període que va de l’inici al segle XII és sobretot una època de producció religiosa, corresponent, de primer, a traduccions bíbliques, patrístiques, hagiogràfiques i litúrgiques cal remarcar la versió georgiana del leccionari de Jerusalem, i després, a produccions originals Entre les obres hagiogràfiques pròpiament georgianes destaca la Vida de Gregori de Ḫandzt'a , de Jordi Merčule segle X en el terreny litúrgic hi ha una producció himnogràfica molt rica Els segles XI i XII marcaren un apogeu, i fou un centre important el monestir d’Iviron o ‘dels georgians’, al mont Athos fundat el 979,…

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a Cambridge…