Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
La representació internacional dels Estats
El desplegament diplomàtic a escala mundial es podria reflectir, d’una banda, per les variables cartografiades en el mapa 129 i, de l’altra, per la localització de les ambaixades que tenen els diferents estats dels món, però aquesta representació és poc viable a l’escala dels mapes que s’inclouen en aquesta obra És per aquest motiu que s’ha escollit la representació cartogràfica d’un grup d’estats amb la voluntat que constitueixin un model representatiu de la diversitat d’estats del món diferents dimensions, diferent poder econòmic i polític, etc i que aproximin el lector a l’anàlisi general…
Cuerda de presos
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 110 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films JAPoves, Madrid ARGUMENT La novella homònima 1953 de Tomás Salvador GUIÓ Rafael JSalvia, Fernando Melero, Ricardo GToledo, PLazaga FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burman MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Enrique Franco INTERPRETACIÓ Antonio Prieto Serapio, Germán Cobos Silvestre Aguí, Fernando Sancho Juan Díaz de Garallo, Laly del Amo Cándida, Carmen Lozano, Santiago Rivero, Rafael López Somoza ESTRENA Barcelona, 30081956, Madrid, 29031962 Sinopsi Província de Lleó, 28 de setembre de…
Banc del Penedès SA (Vilafranca) (1921-1943)
Banc del Penedès Pacià Amiguet obrí la seva casa de banca, al final del segle XIX, a Vilafranca del Penedès El 1917 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona, però morí al cap de pocs mesos La seva successió quedà assegurada en constituir-se seguidament Filles de Pacià Amiguet, Societat en Comandita, amb un capital de 200 000 pessetes Participaven en el capital les filles de Pacià, Francesca i Rosa Amiguet, i també alguns empresaris vilafranquins Fèlix Mestres, Josep Parés i Peregrí Güell El 1921, Filles de Pacià Amiguet presentà la suspensió de pagaments, ja que…
Francesc Palanca i Roca
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part,…
,
Orquestra Filharmònica de Berlín
Música
Orquestra fundada el 1882 per alguns músics de la Bilsesche Kapelle.
Després d’un període inicial, en foren directors principals, successivament, Hans von Bülow 1887-95, Arthur Nikisch 1895-1905 i Wilhelm Furtwängler 1905-1954, que aconseguiren de l’orquestra l’homogeneïtat i la precisa coordinació entre els músics que l’havien de fer famosa Del 1885 al 1911, a banda de la temporada normal, interpretà anualment un cicle de concerts d’estiu a la localitat de Scheveningen Països Baixos A la postguerra, Herbert von Karajan 1954-1989 intensificà la projecció mundial de la formació gràcies a l’ambició de les interpretacions, una certa teatralitat i…
Antoni d’Armengol i d’Aymerich
Historiografia catalana
Polígraf i baró de Rocafort.
Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis Entre els…
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’esperit…
Jaume Sans i Arias

Jaume Sans i Arias (c. 1960)
Pintura
Pintor.
Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…
Batalla de reines
Literatura catalana
Drama històric de Frederic Soler publicat per Eudald Puig el 1884 i estrenat al Teatre Romea el 25 de gener de 1887.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…