Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Les fitolacàcies
És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm…
tallarol
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin…
Les peoniàcies
En la subclasse de les dillènides, relativament diversa, s’hi inclouen moltes famílies de flors atraients, actinomorfes o, menys sovint, zigomorfes La petita família de les peoniàcies es considera sovint la més primitiva del grup, caracteritzada per les flors de penant poc regular, proveïdes de molts estams Es tracta de flors molt grosses i atraients, tal com illustren aquestes dues peònies de la nostra flora, Paeonia mascula subspècie cambessedesii , a dalt, i P officinalis subspècie humilis , a baix Ramon M Masalles i Josep Nuet i Badia Família formada per un sol gènere, Paeonia , amb una…
Durbec
El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…
Bruel
El reietó i el bruel Regulus regulus i R ignicapillus són els més petits de tots els ocells de les nostres terres menys de 10 cm de llargada Comparteixen el color verd groguenc del cos, la forma arrodonida i la forma del bec, llarg i prim, i sobretot, el plomall de color taronja que tant els caracteritza, i que és més groguenc en les femelles i quasi inexistent en els joves El bruel a dalt es distingeix clarament per la ratlla blanca de sobre l’ull, i és sedentari i comú, conegut dels boscos montans i de la terra baixa, fins i tot dels jardins fa el niu suspès a les branques d’arbres i…
vitàcies
Botànica
Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos.
Presenta fulles alternes, generalment palmatilobulades, d’inflorescències en raïm o en cima, de flors actinomorfes, hermafrodites o polígames, tetràmeres o pentàmeres, i amb el gineceu súper, bicarpellar i bilocular, i de fruits en baia Consta de prop de 700 espècies, la majoria pròpies dels països càlids Pertanyen a aquesta família la llambrusca Vitis vinifera varietat labrusca , la vinya Vitis vinifera i la vinya verge Parthenocissus quinquefolia
ramiflor | ramiflora
Botànica
Dit dels arbres i arbusts que presenten cauliflòria solament en les branques.
brossa
Conjunt d’arbusts, de mates o d’herbes que dificulten el pas.
matoll
Apollonio Tottoli (CC BY-NC-ND 2.0)
Geobotànica
Formació vegetal constituïda per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat