Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Sant Climent de Perarrua
Art romànic
Aquesta església és situada al costat de les ruïnes del castell de Perarrua, sobre el poble actual del mateix nom, en un contrafort de la serra conegut com el Mont de Sant Climent En l’actualitat té consideració de capella, però a l’edat mitjana fou una de les parròquies del terme del castell de Perarrua La referència més antiga sobre aquesta església és de l’any 1134, en què, des del setge de Fraga, el bisbe Pere Guillem de Roda, induït per les seves contínues disputes, cridà els abats o rectors de Sant Climent i de Sant Martí de Perarrua per tal de resoldre-les davant la cúria règia la…
L’organització religiosa en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del…
Sant Joan d’Aiguaviva
Art romànic
La primera notícia que en tenim data de l’any 882 i figura en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona féu a la canònica de la seu, que acabava d’ésser fundada El lloc és documentat l’any 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la qual hom alludeix a unes vinyes que foren donades a aquest monestir per “Sendredus de Aguaviva” També apareix documentat l’any 1231 en la cessió que Sibília, muller de Pere de Cervera, féu d’uns béns que tenia a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’indret anomenat Solana, per fundar un benefici a Sant Feliu de Girona L’església…
Santa Maria de Toralla, abans Santa Magdalena (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista de l’absis, la part més característica de la filiació romànica d’aquest temple Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria centra el petit poble de Toralla Per accedir-hi, cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent MLIR Mapa 33-11252 Situació 31TCG286814 Història Bé que les notícies sobre el lloc i castell de Toralla es remunten al segle IX, les primeres referències sobre l’església de Toralla són tardanes, de principi del segle XIV L’església parroquial de Toralla era dedicada primitivament a santa Magdalena, segons consta en la relació d’…
quartó
Història
Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, extramurs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.
En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles el que…
Santa Margarida de Quart d’Onyar
Art romànic
Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA…
Santa Anna de l’Hostal Roig o de Montllor (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Dos aspectes de la capçalera d’aquesta església una vista interior de l’absidiola lateral dreta, i una altra vista, també interior, de l’absis central Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Santa Anna de l’Hostal Roig són a uns dos-cents metres al sud del poble de l’Hostal Roig Mapa 33-12290 Situació 31TCG347561 L’itinerari que cal seguir és ben bé el mateix que hem indicat en la monografia anterior, tenint en compte que la mateixa pista que arriba al castell passa abans per davant de l’església JAA Història El lloc actual de l’Hostal Roig, identificat amb l’antic indret de Montllor…
Sant Cristòfol de Claverol (el Pont de Claverol)
Art romànic
La referència més antiga del lloc de Claverol sembla que és la de l’any 923, en què és documenta la venda del terç de Clavoris a favor del monestir de Gerri Posteriorment, l’any 973 apareix citat el castell de Claverol, on el monestir de Gerri tenia algunes possessions, que s’incrementaren l’any 1149 amb motiu de la consagració de l’església del cenobi També Santa Maria d’Hortoneda hi tenia possessions, derivades de la deixa testamental de Ramon Miró, que l’any 1071 li llegà la dècima dels homes de la serra de Claverol mentre que l’honor que tenia a la vila el cedí al seu fill Pere En la…
Sant Cebrià de Vallalta
Art romànic
Església que centra la població de Sant Cebrià de Vallalta L’edifici actual, avui dia totalment emblanquinat, és d’estil renaixentista, almenys el portal, emmarcat per dues columnes corínties, i es va construir el 1577 li fa costat un campanar de torre amb cos superior vuitavat i capçat en forma de piràmide entorn d’un terrat La parròquia és esmentada des del 1019 en l’acta de restauració de la canònica catedralicia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Marítima El 1079 s’esmenta novament en l’acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els…
Santa Engràcia (Tremp)
Art romànic
El primer esment conegut d’aquest indret, i per tant de l’església que li donà nom, data del final del segle X, en un document de vers l’any 970 en què els homes de Santa Engràcia ajudaren el comte Isarn a termenar un alou que aquest tenia a la vila d’Enviny El lloc de Santa Engràcia apareix esmentat en escasses ocasions en la documentació dels segles XI, XII i XIII Així, l’any 1074 és citat com a límit, a ponent, del castell de Castelgonem , i l’any 1079, com a límit, a llevant, del castell de Castellet el 1173 es documenta la donació al monestir de Gerri, per part dels comtes de Pallars…