Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
La ramaderia i la pesca
La major part de la població del món es nodreix bàsicament d’aliments vegetals Però als països rics, des de la segona meitat del segle XX, el consum de carn, ous, llet i productes lactis ha anat augmentant de forma regular, gràcies sobretot al fet que els progressos tecnològics aplicats a la producció han permès obtenir excedents de cereals que han estat utilitzats en l’alimentació del bestiar vegeu el mapa L'origen dels animals domèstics Tanmateix, s’ha constatat que alimentar animals per a alimentar els homes és una forma molt costosa de produir aliments És a dir, per a alimentar una…
Els Salvadó, a Puigcerdà
La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…
Palol de Revardit

Palol de Revardit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la vall baixa del Revardit (afluent del Terri), que drena el sector nord del terme, i accidentat pels contraforts orientals del massís de Rocacorba.
Situació i presentació A migdia el municipi afronta amb els termes gironins de Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Canet d’Adri i a septentrió, amb Camós i Cornellà del Terri Accidentat pels contraforts orientals de la serra de Rocacorba, el puig de Sant Dalmau fa de límit nord-occidental del terme amb el de Canet d’Adri A part del Revardit, altres rieres que drenen el municipi són les de Riudellots i de Marimanya, afluents també per la dreta del Terri la de Riudelleques, que fa parcialment de límit occidental amb Canet d’Adri i amb Sant Gregori, desguassa al Ter capçalera de la riera de…
Fornells de la Selva

Església i cases de Fornells de la Selva a la comarca del Gironès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.
Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…
Sant Miquel de Vila-Roja (Costoja)
Situació L’església des del sector meridional, amb l’absis que encapçala la nau del costat nord, la qual manté encara les estructures de l’antic temple romànic ECSA - A Roura L’església de Sant Miquel és situada dins el petit nucli de població disseminat de Vila-roja, el qual s’ubica al sector sud-occidental del terme municipal, a 849 m d’altitud, en els contraforts del serrat de Cogul, el Montnegre i la serra Llobera, un territori que marca l’aiguavés entre la conca del Tec i la capçalera de la conca de la Muga Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 21′ 35″ N - Long 2° 36′ 49″ E Per a arribar-hi,…
Sant Vicenç de Castellar del Riu
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis, avui completament capgirat i transformat amb un sobreaixecat, l’obertura de la porta d’entrada i una finestra, exemple eloqüent de fins a quin punt hom pot arribar a deformar un edifici RViladés El terme de Castellar del Riu es troba ja al límit amb el Solsonès, al sector meridional dels Rasos de Peguera I Sant Vicenç de Castellar es troba a la dreta de la riera dels Porxos o de Castellar, al vessant de l’aigua d’Ora, a l’extrem de ponent de Campllong i una mica apartada de les cases de Castellar del Riu Aquesta església figura situada en el mapa del…
Bohuslav Jan Martinu
Música
Compositor txec naturalitzat nord-americà.
Vida Fill de família humil, visqué els primers quinze anys a la torre de guaita on treballava el seu pare Martinu sempre cregué que aquest insòlit lloc, des d’on observava el món a 35 metres d’alçada, li havia donat un sentit clar i lineal de l’espai i una visió ampla i oberta de la natura Des de petit mostrà una bona predisposició per a la música a vuit anys aprengué a tocar el violí, i el 1906 ingressà al Conservatori de Praga Fou, també, un apassionat de la literatura i la poesia, passió que amb el temps es reflectí en òperes, cançons i obres corals vinculades a poetes txecs que, sobretot…
Jaciment medieval de la plaça de l’Església (Martorell)
Art romànic
Situació Vista de les excavacions efectuades l’any 1987 Museus de Martorell - CEM El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF106922 Història Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033 En un es llegeix l’expressió “ altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius aecclesia sita est in…
Sant Vicenç del castell de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des de l’exterior, amb el mur de ponent i la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella es troben situades als peus del castell de Castellbell, bastit al cim d’un banc de roca que s’aixeca a la riba dreta del Llobregat, a l’indret on el riu descriu un ampli meandre que giravolta el serral on és encimbellat, al centre del terme Long 1°51’46” — Lat 4T38’05” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Abrera Després d’haver passat la població de Sant Vicenç de Castellet, cal desviar-se, a mà dreta, per emprendre la carretera que mena a…
Sant Andreu de Ribesaltes
Art romànic
Situació Vista de llevant de la primitiva església parroquial de la població, al cementiri vell ECSA - JL Valls Ribesaltes és a la vora dreta del riu Aglí Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial actual, refeta en temps moderns, que fou originàriament dedicada a santa Maria La primitiva parròquia de Sant Andreu, objecte d’aquest estudi, és a llevant del poble, al cementiri vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 21” N - Long 2° 51’ 33,6” E Ribesaltes és 6 km al nord de Perpinyà, per la carretera D-117 PP Història Ribesaltes és esmentat per primera vegada l’any 923 —o 930— dins…