Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Jaume Capdevila i Herrero
Periodisme
Disseny i arts gràfiques
Humorista i dibuixant que signa amb el pseudònim de Kap.
Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, a més de diversos volums de Pelotazos 2007 apareguts en la premsa esportiva Tiro al blanco , Aquellos maravillosos años , La cuadratura del círculo virtuoso , Cosas del Barça Ha publicat també…
Josep Carroggio. El darrer del segle XIX
El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a escrivent a la…
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Premi atorgat anualment, des de 1969, per Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Relació de guardonats 1969 Jordi Rubió i Balaguer 1970 Joan Oliver 1971 Francesc de B Moll 1972 Salvador Espriu 1973 JV Foix 1974 Manuel Sanchís i Guarner 1975 Joan Fuster 1976 Pau Vila 1977 Miquel Tarradell 1978 Vicent Andrés i Estellés 1979 Manuel de Pedrolo 1980 Mercè Rodoreda 1981 Josep Maria de Casacuberta 1982 Josep Maria Llompart 1983 Ramon Aramon i Serra 1984 Joan Coromines 1985 Marià Manent 1986 Pere Calders 1987 Enric Valor 1988 Xavier Benguerel 1989 Marià Villangómez 1990 Miquel Batllori 1991 Miquel Martí i Pol 1992 Joan Triadú 1993 Tomàs Garcés 1994 Jordi Sarsanedas 1995 Antoni…
El alcalde de Zalamea
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 58 min., dirigida per Adrià Gual i Queralt [dir. art.], Joan Solà Mestres, Alfred Fontanals [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Pedro Calderón de la Barca GUIÓ AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Pedro Crespo, Joaquim Carrasco capità Álvaro de Ataide, Joan Munt i Rosés sergent, Pius Daví Juan, Miquel Sirvent mestre de camp Lope de Figueroa, Avellí Galceran sergent Rebolledo, Ramona Mestre Isabel ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 11011915, Madrid, 13121914 Sinopsi Les tropes de D Lope de Figueroa s’allotgen a casa de Pedro…
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Literatura catalana
Entitat creada el 1977 per a representar i defensar els interessos dels escriptors en llengua catalana en l’àmbits professionals i davant dels organismes culturals públics i altres institucions.
Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998, Jaume Pérez…
Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días
Historiografia catalana
Obra de maduresa de l’historiador català Andreu Avel·lí Pi i Arimon (1793 - 1851), publicada a Barcelona l’any 1854.
Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de Barcelona, en la…
Escola de Cinematografia Aixelà
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat a Barcelona al maig del 1968 quan Josep Maria Casademont i Pere Figuera, responsables d’"Imagen & Sonido.
Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…
La herencia del diablo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 240 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila, Joan Solà i Mestres.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…
Quaderns de l’Exili
Publicacions periòdiques
Revista en català, publicada al barri de Coyoacán de la ciutat de Mèxic, del 1943 al 1947.
Es publicà mensualment, però sense regularitat i n'aparegueren vint-i-sis números el primer número correspon al setembre de 1943, i el darrer a març-abril de 1947 Inicialment, finançada pel mecenas Joan de Linares i Delhom El tiratge arribà a 1 000 exemplars en un primer moment i després a quatre mil L’editava un grup de catalans, valencians i balears Més política que cultural, en foren el nucli Joan Sales, Lluís Ferran de Pol, com a directors, i Raimon Galí i JM Ametlla es tractava d’un grup d’escriptors que anteriorment ja havien treballat junts a la redacció de la revista “Full Català”,…