Resultats de la cerca

La immunització passiva consisteix en la inoculació de determinats anticossos —immunoglobulines—, elaborats per animals o éssers humans, que immunitzen o protegeixen l’organisme —durant dues o tres setmanes— de les infeccions causades pels microorganismes contra els quals aquests anticossos actuen La principal diferència entre la immunització activa i la immunització passiva és que la primera constitueix el mètode profilàctic a mitjà i llarg termini, mentre que la immunització passiva només és útil a curt termini, tant com una mesura profilàctica com terapèutica, ja que els anticossos,…

El limfogranuloma veneri , o LGV , és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que es transmet per mitjà de les relacions sexuals i que evoluciona amb abundant tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona inguinal En els darrers decennis, la incidència del trastorn ha minvat notablement per raons desconegudes, però encara se’n presenten molts casos, en especial a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud —i molts menys al nostre medi—, sobretot en persones de vida sexual promíscua L’agent etiològic del LGV és la Chlamidia trachomatis , la mateixa espècie de bacteri causant del tracoma, quan s’estableix…

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…

La nocardiosi és una malaltia infecciosa crònica d’origen bacterià que incideix, sobretot, en persones que es troben immunodeprimides o pateixen d’alguna altra malaltia greu Es manifesta per la formació d’abscessos, o cavitats anormals que s’omplen de pus als pulmons o en altres teixits Els agents etiològics de la nocardiosi són diverses espècies de bacteris del gènere Nocardia , que tenen per hàbitat natural el sòl, particularment on hi ha abundor de matèria orgànica en descomposició La infecció per aquests bacteris se sol produir per via respiratòria, en aspirar partícules contaminades en…

Segons el tipus de microorganisme contra el qual han estat concebuts, hi ha bàsicament dues menes de vaccins els vaccins bacterians i els vaccins vírics En l’actualitat no hi ha vaccins eficaços que previnguin les malalties infeccioses produïdes per fongs o protozous D’altra part, segons el contingut, també hi ha dues menes de vaccins els vaccins vius , o atenuats , compostos per bacteris o virus atenuats, i els vaccins morts , o inactivats , compostos per bacteris o virus morts, o bé per partícules que se n’han extret, com ara proteïnes, polisacàrids, lípids o toxines, que presenten…

La listeriosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta preferentment infants de poca edat, persones grans i immunodeprimits Es pot presentar de formes molt diverses, de vegades serioses L’agent etiològic de la malaltia és el Listeria monocytogenes , bacil, o bacteri allargat, grampositiu, que es troba àmpliament distribuït per la natura, tant a la terra, l’aigua i la matèria orgànica en descomposició, com en molts animals i en l’ésser humà, a qui pot provocar diverses menes de lesions Actualment no se’n coneixen amb precisió els mecanismes de contagi, però en la…

La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres, que es…

Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava

Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…