La listeriosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta preferentment infants de poca edat, persones grans i immunodeprimits. Es pot presentar de formes molt diverses, de vegades serioses.
L’agent etiològic de la malaltia és el Listeria monocytogenes, bacil, o bacteri allargat, grampositiu, que es troba àmpliament distribuït per la natura, tant a la terra, l’aigua i la matèria orgànica en descomposició, com en molts animals i en l’ésser humà, a qui pot provocar diverses menes de lesions. Actualment no se’n coneixen amb precisió els mecanismes de contagi, però en la majoria dels casos hom considera que es produeix per via digestiva, en ingerir aigua o aliments contaminats, ja que sembla que bona part dels casos són deguts al consum de llet, carn o verdura contaminades. El contagi es pot produir també per via cutània, per exemple en tocar animals malalts, a través de petites ferides o solucions de continuïtat a la pell. En els fetus el contagi es produeix per via transplacentària.
Les manifestacions i l’evolució del trastorn són molt variables. En les persones que presenten una immunitat competent sol evolucionar de forma benigna, amb febre moderada, mal de cap, dolor muscular difús, dolor lumbar i calfreds, que en general remeten, fins i tot en absència de tractament, al cap de pocs dies. Tanmateix, en les persones immunodeprimides, com per exemple diabètics no controlats, afectats de limfornes, tumors malignes en fases avançades, individus en edats extremes, persones sotmeses a tractaments prolongats amb corticosteroides, cirròtics o alcohòlics, la listeriosi sol complicar-se amb una meningitis que, si no es tracta, pot ésser causa de mort.
El contagi del fetus, que es produeix quan la mare pateix de listeriosi, pot tenir diverses repercussions. Quan s’esdevé durant els quatre primers mesos de l’embaràs, pot provocar un avortament espontani. Si té lloc més endavant, i sobretot durant l’últim trimestre de la gestació, el fetus pot néixer abans d’hora, tenir poc pes en relació a l’edat o, també, presentar una granulomatosi sèptica infantil, caracteritzada per múltiples i petits abscessos, o cavitats anormals, que s’omplen de pus, disseminats per diversos òrgans: cervell, ronyons, fetge, melsa i pulmons. D’altra banda, el fetus pot infectar-se en el moment de néixer, en travessar el canal del part; aleshores la listeriosi es manifesta de vegades amb una septicèmia, o infecció massiva de la sang, o amb una meningitis. La listeriosi requereix en els nounats un tractament d’urgència, perquè altrament el més probable és que es produeixi la mort. Al nostre medi, la listeriosi en els nadons és poc freqüent, però s’ha presentat en forma d’epidèmia.
La diagnosi es basa en la simptomatologia, especialment en infants petits, persones grans i immunodeprimits, i es confirma aïllant i cultivant el microorganisme a partir d’una mostra de sang o líquid cefalorraquidi del pacient, o bé d’una mostra de líquid amniòtic de la gestant o de les secrecions vaginals i del coll de l’úter de la partera.
El tractament, que en immunodeprimits i nounats s’ha d’aplicar com més aviat millor i requereix hospitalització, consisteix en l’administració d’antibiòtics de diversos tipus, com ara penicil·lina o ampicil·lina, en dosis elevades i durant dues setmanes o més.
La profilaxi es basa en la pasteurització de la llet i la prohibició del consum de carn procedent d’animals malalts.