Resultats de la cerca

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona Fou convidat a exposar a les ciutats…

Sorgí durant la primavera del 1973 amb el nom provisional de “Teatre de Titelles” i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre En la tercera edició prengué el nom de Festival Internacional de Titelles de Barcelona, i, d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certamen específic a l’Estat espanyol i a l’estranger Mostra d’això és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països distints L’oferta d’activitats del festival no tan sols preveu la representació d’espectacles de teatre visual i de…

Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja, en morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà el taller de decoració familiar de Terrassa Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid El 1914 fou cofundador del gremi d’artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata Bages i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa El seu estil, amant de llums properes al…

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica   Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un…

Influït inicialment per l’escola d’Olot Vayreda, Mir, Urgell, Berga, etc, de resultes del servei militar descobrí el paisatge d’Aragó, on es casà, i el 1946 fixà la residència a Osca Retornat el 1947 a Barcelona, començà la formació artística a l’Acadèmia Baixas i posteriorment, becat per la Diputació d’Osca, a l’Academia de San Fernando 1948-53 i a l’Academia Española de Roma 1955-60 El 1960 fou guardonat amb la segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i la Fundación Juan March li concedí una pensió que li permeté professionalitzar-se Seguidor d’una línia pròxima als…

Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de…

Situació Capçalera d’aquesta església, centre d’una antiga explotació cistercenca, amb el seu absis transformat per l’obertura d’un gran finestral gòtic ECSA - JL Valls És situada al mas de la Garriga, al nord-est del terme, a l’esquerra de l’Aglí, on hi havia hagut l’antic priorat benedictí de Santa Maria del Mas de la Garriga Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 46’ 42,6” N - Long 2° 54’ 10,2” E Aquesta església és a la vora de l’actual carretera N-117, a la seva intersecció amb un camí antic que segueix la riba esquerra del riu Aglí fins al lloc de Ribesaltes, passant al llarg d’unes ruïnes d’…

Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La Claca , Les…

Fou promoguda a partir de la directiva de la Unió Europea sobre electricitat 1996, que posava fi als grans monopolis estatals de subministrament elèctric, i de l’acord  del Consell Europeu del 2002, pel qual el grau d’interconnexió de les xarxes elèctriques dels estats membres havia d’arribar a almenys el 10% de la capacitat de producció total d’electricitat de cadascun, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat i un abastament suficient, atès l’augment constant de la demanda Construïda per Inelfe, societat formada per l’espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, el 2 de febrer de…