Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Els traquínids: aranyes
Les aranyes s’enterren en els fons sorrencs litorals, algunes en la plataforma litoral, com l’aranya fragata Trachinus araneus , que es reconeix fàcilment per la filera de taquetes negres que té als flancs El verí que injecten per mitjà dels radis de l’aleta dorsal i de l’espina de l’opercle les defensa dels seus depredadors Juan C Calvín Aquesta família comprèn les denominades aranyes de mar, que són peixos de cos allargat i comprimit lateralment, revestit d’escates petites i cicloides Tenen una boca gran, obliqua, protràctil i constituïda per una mandíbula prominent amb dents menudes i…
tardígrads
Helmintologia
Grup de metazous tripoblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
De cos ovalat i d’un millímetre de llargada com a màxim, són bàsicament segmentats, proveïts de 4 parells de potes curtes i no articulades, similars als parapodis dels anèllids, i acabades en ungles, els tres primers parells de les quals són locomotores, i el quart, terminal, fixa el cos a un substrat Presenten constància cellular i organització complexa Durant la vida adulta muden repetides vegades llur cutícula, de vegades dividida en plaques Tenen glàndules cutànies, i sota l’epidermis una musculatura llisa en feixos Al segment cefàlic tenen glàndules orals i estilets cornis o quitinosos…
Joandomènec Ros i Aragonès

Joandomènec Ros i Aragonès
© IEC / Jordi Pareto
Biologia
Ecòleg.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1973, dirigí els equips d’ecologia de les universitats de Múrcia i Barcelona, i des del 1986 és catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona Està especialitzat en ecologia marina, i de manera particular en els organismes i comunitats bentònics marins És autor d’una dotzena de llibres, entre els quals Els sistemes naturals de les illes Medes 1984, Topics in Marine Biology 1989, La extinción de especies animales y vegetales 1995, Objectiu Antàrtida diari de bord d’una campanya oceanogràfica 1999 i Vora el mar broix Problemàtica…
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
forònids
Zoologia
Grup taxonòmic d’animals lofotrocozous lofoforats format per organismes bentònics que viuen dins de tubs quitinosos, en el fons marí.
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre les…
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…
bioluminescència
bioluminiscència Escifomeduses Aurelia aurita luminiscents
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’oxidació que…
foraminífers
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, quasi exclusivament marins i generalment bentònics, bé que n’hi ha formes planctòniques.
Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina