Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
ametlla
Nom donat a diferents coses que presenten una forma semblant a una ametlla: diamant en forma d’ametlla, capoll de seda, etc.
coleòpters

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la…
nimfosi
Entomologia
Estadi del desenvolupament postembrionari dels insectes holometàbols durant el qual la larva (nimfa) es tanca en un capoll i minva considerablement les activitats vitals.
araneids
Argiope: aràcnid araneid
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre de la classe dels aràcnids, integrat per un gran nombre d’espècies (unes 25.000 de descrites), denominades comunament aranyes.
Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…
Els platihelmints
Morfologia general interna dels platihelmints A turbellaris Procerodes littoralis , al dibuix, B trematodes digenis, C monogenis, D cestodes Echinoccocus granulosus al dibuix Hom hi ha indicat 1 gangli cerebral, 2 cordó nerviós, 3 faringe, 4 esòfag, 5 intesti, 6 cec intestinal, 7 ovari, 8 glàndules vitellines, 9 oviducte, 10 canal vitellovaginal, 11 vagina, 12 canal de Laurer, 13 úter, 14 metraterma, 15 ootip, 16 receptacle seminal, 17 testicle, 18 conducte eferent, 19 conducte deferent, 20 vesícula seminal, 21 penis, 22 atri genital, 23 bossa copuladora, 24 bossa del cirrus, 25 porus…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la…
Els tricòpters: frigànies
Característiques generals dels tricòpters Tricòpter adult del gènere Lepidostoma Noteu l’aparença típica d’aquests insectes, que els ve donada principalment per la manera de parar-se amb les antenes esteses endavant Les larves d’aquest gènere viuen als rius i a les superfícies higropètriques Amador Viñolas Els tricòpters són insectes holometàbols, que tenen fases de larva i de pupa aquàtiques tret d’una sola excepció Els adults són voladors, i solen veure’s al capvespre i a l’alba En vol poden confondre’s amb petites papallones de colors terrosos, ja que tenen les ales recobertes d’abundants…
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…
Els turbel·laris
L’aspecte extern dels turbellaris, la coloració del cos i les seves dimensions poden ésser molt variables De fet, segons les dimensions, hom distingeix entre els macroturbellaris i els microturbellaris Els coneixements sobre els turbellaris dels Països Catalans es fonamenten especialment en les espècies de bones dimensions que fan vida lliure en la mar o en les aigües dolces L’espècie de la fotografia, Pseudoceros maximus , viu en l’aigua marina, i té unes dimensions aproximades d’uns 3 o 4 cm La fotografia és presa a Cubelles, a 1 m de profunditat Manuel Ballesteros Els turbellaris són una…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…