Resultats de la cerca

De família noble, fou monjo a Civate i a Montecassino 774 A la caiguda dels longobards, anà a viure a la cort de Carlemany a Aquisgrà 782 i tornà a Montecassino 786 Autor d’una Historia romana , que és una continuació de la d’Eutropi, i de les Gesta episcoporum Metensium , model de les cròniques episcopals posteriors, és conegut sobretot per De gestis Longobardorum , crònica del seu poble fins el 744, escrita en llenguatge apassionat i sovint èpic És autor també de l’himne Ut queant laxis , en honor de sant Joan Baptista, i de diverses cròniques i homilies

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Estudià a Friburg de Brisgòvia, i passà molts anys a Saint-Dié És conegut, a més d’altres publicacions d’ordre geogràfic i cartogràfic, pel fet d’haver publicat, el 1507, una Cosmographiae introductio on és mencionat per primera vegada el nom d’Amèrica, derivat del nom de l’italià Amerigo Vespucci, del qual havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent Aquesta denominació passà aviat a l’ús general

Format amb Il Corregio, mostrà un formalisme elegant i d’acurada sensualitat frescs de l’església de San Giovanni a Parma 1522 El 1524 es traslladà a Roma, on, influït per Rafael, es convertí aviat en un dels principals seguidors del corrent manierista Autoretrat en un mirall convex 1523-24, Kunsthistorisches Museum, Viena, Sagrada Família 1524, Museo del Prado, Madrid i la Visió de sant Jeroni 1526, National Gallery, Londres revelen ja la seva inquietud espiritual, que es tradueix en el cànon allargat i l’ondulació de les figures Després del saqueig de Roma 1527 es refugià a Bolonya, on féu…

Fou deixeble del doctor de la llei Hillel, del qual potser fou net, i mestre de Pau Sota el seu nom és conegut un text apòcrif sobre la passió de Crist Gamaliel que durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534

Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant…

A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres…

Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella Durant la legació…

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…