Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
corticoesteroide
Bioquímica
Cadascun dels composts segregats pel còrtex de les glàndules suprarenals, caracteritzats per tenir el nucli del cicloperhidrofenantrè.
Es divideixen en dos grups glucocorticoides i mineralocorticoides Els primers tenen en el C-17 un grup ceto- o hidroxi- cortisol, cortisona i actuen sobre el metabolisme dels glúcids i els pròtids els segons no tenen al C-17 cap grup oxigenat, i actuen en el metabolisme hídric i electrolític desoxicorticosterona, aldosterona Principals corticoesteroides
Les catil·lariàcies i les placolecidàcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o poc visible, amb algues clorococcals, apotecis sèssils, lecideïns, negres Els ascs tenen un gran tolus amiloide, sense cos axial ni cambra ocular Les paràfisis són poc ramificades vora els àpexs, que es presenten dilatats, amb típics casquets de pigment brunenc Les ascòspores, de paret prima i sense halo, tenen un septe Catillaria , de tallus crustaci no lobulat presenta espores bicellulars Entre les saxícoles, la més corrent és C chalybeia , que prefereix les roques silícies i guixoses no assolellades, a no gaire altitud El tallus forma taques imprecises…
Les parmeliàcies
Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…
amines psicotòniques
Farmàcia
Conjunt de psicofàrmacs que provoquen reaccions estimulants i antinarcòtiques sobre el còrtex cerebral, especialment l’efedrina i l’amfetamina.
encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
androgen
Bioquímica
Cadascuna de les hormones sexuals d’acció masculinitzant segregades pels testicles, pel còrtex suprarenal i, en petita quantitat, pels ovaris.
Tots els andrògens naturals són derivats de l’androstè, i tenen una funció esteroide en C 1 9 En depenen els caràcters sexuals virilitat, creixement dels òrgans genitals, desenvolupament de l’instint sexual, etc Els andrògens més importants són la testosterona i l’androsterona
17-cetosteroides
Bioquímica
Esteroides androgènics formats en el còrtex suprarenal a partir del cortisol i en el testicle a partir de la testosterona.
Tenen 19 àtoms de carboni i un grup cetona en posició 17 Ultra llur acció androgènica, els cetosteroides intervenen en el metabolisme dels pròtids, del Cl, del Na i del K Són eliminats per l’orina en quantitats que oscillen entre 13 i 18 mg diaris en l’home, i entre 7 i 10 mg en la dona La valoració dels 17-cestosteroides urinaris permet d’estudiar les funcions testicular, corticosuprarenal i hipofisària
Les umbilicariàcies
Les tripes de roca o umbilicàries són líquens que viuen, fixats per un punt central, sobre les roques àcides dels Pirineus, al cim del Montseny i altres muntanyes, especialment als estatges subalpí i alpí En la fotografia es mostren alguns tallus monofilles d’una sola làmina cadascun d’ Umbilicaria decussata , amb els seus característics plecs, que delimiten àrees còncaves Javier Etayo La família de les umbilicariàcies, integrada totalment per macrolíquens saxícoles acidòfils, resulta fàcil de reconèixer pels tallus foliacis umbilicats units a la roca per un sol punt més o menys central i…