Resultats de la cerca

El castell i poble de les Avellanes fou un dels llocs pertanyents al vescomtat d’Àger i el conquerí segurament el comte Ermengol IV d’Urgell Hem de pensar que els comtes d’Urgell el deixaren en feu als senyors d’Àger La primera referència que coneixem del castell data del 1127 Es tracta de l’acta testamentària de Berenguera de Queralt, a la qual pertanyia aquesta fortalesa pel seu esponsalici amb Guerau Ponç III de Cabrera per aquest document sabem que va llegar-lo al seu fill Ponç Guerau III de Cabrera El 1204 continuava formant part del patrimoni vescomtal Guerau Ponç IV de…

Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar  1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber  i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam…

Centre agrícola cereals, vinyes, oliveres, ramader, industrial maquinària, instruments musicals, elaboració de seda, paper, teixits Ciutat etrusca, esdevingué colònia romana sota l’imperi Des del segle XI fou governada per cònsols La seva expansió es veié limitada per la de Florència El 1384 fou presa i venuda a Florència per la compagnia di ventura d’Enguerrand de Coucy i a partir d’aleshores inicià la decadència El 1861 s’integrà al regne d’Itàlia Els etruscs deixaren bones mostres d’escultura en bronze, com la Quimera d’Arezzo , del segle V aC quimera Posteriorment, en època…

És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…

Vida Es formà com a tècnic de laboratori a la Pathé de Barcelona, per a la qual treballà des del 1908 El 1914 abandonà la firma i, juntament amb Joan Solà i Mestres, fou contractat per la Barcinógrafo com a cap de laboratori i operador, tasques que exercí mentre Adrià Gual en fou el director artístic Quan aquest plegà el 1915, J Solà i A Fontanals també deixaren la productora i el mateix any fundaren Studio Films, un laboratori que al cap de pocs mesos inicià la producció de títols amb La emboscada trágica 1915, codirigit per tots dos D’altra banda, Fontanals també escriví a la…

Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Òrgan, al principi, dels ensenyaments dels Estudis Universitaris Catalans, hi foren regularment publicades ressenyes dels cursos professats, i també estudis diversos, alguns dels quals, fornits per les càtedres, resultaven els primers, o uns dels primers, de llurs autors com els de Ll Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió, Francesc Martorell, R d’Alòs-Moner, Ferran Soldevila, Pere Bohigas, Ramon Aramon i Serra, Miquel Coll i Alentorn, etc Interrompuda la publicació amb el volum X, corresponent als anys 1917-18, fou represa el 1926 —cenyida principalment als estudis històrics i historicoliteraris—, a…

Com a titular de la corona catalanoaragonesa, Alfons era ja rei de Sicília i, d’altra banda, els reis angevins de Nàpols, els quals succeí, es consideraven i s’anomenaven reis de Sicília per la pau de Caltabellotta, el 1302, Frederic II de Sicília, fou obligat a prendre el títol de rei de Trinàcria tot reservant el títol de rei de Sicília als angevins de Nàpols Hom distingia cadascuna de les ‘Sicílies’ amb el nom de Sicília dellà el Far l’illa de Sicília i Sicília deçà el Far el regne de Nàpols La separació del regne de Nàpols durant la segona meitat del segle XV i l’organització separada…

L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en què els esposos…