Resultats de la cerca

El simbolisme de l’aigua L’aigua és font de vida, i ha estat sovint molt relacionada amb nombrosos rituals, pagans i cristians A la fotografia, Eth Gresilhon, a prop del santuari d’Era Artiga de Lin Fototecacat - Montse Catalán L’aigua és un dels quatre elements primordials de la natura principi i fi de totes les coses, la protomatèria d’on sorgeix la vida Al bell mig del paradís terrenal hi ha una font de la qual brollen els quatre rius que reguen les quatre parts del món Com a font i origen de la vida, l’aigua ha format part del sagrat dels pobles i ha acumulat una munió de significats…

El poeta Salvador Espriu, sentint-se una baula més de la cadena que enllaça amb els antics trobadors i els vells cantaires de romanços, confegí, en ple franquisme, uns versos que titulà Perquè un dia torni la cançó a Sinera Entre les estrofes, en remarquem aquestes “He parat el temps i records que estimo guardo de l’hivern Però tu riuràs, car veus com es tanquen llavis catalans Ningú no ha comprès el que jo volia que de mi es salvés Les paraules són forques d’on a trossos penjo la raó Sols queden uns noms arbre, casa, terra, gleva, dona, solc Només fràgils mots de la meva llengua, arrel i…

Situació i presentació El terme municipal dit antigament Sant Martí d’Arenys s’estén pels vessants meridionals de la Serralada Litoral Limita amb el municipi del Vallès Oriental de Vallgorguina N, i amb els del Maresme de Sant Iscle de Vallalta NE, Canet de Mar E, Arenys de Mar S, Sant Vicenç de Montalt SW i Dosrius W Dins el municipi hi ha el sector de contacte entre els massissos del Corredor i de Montnegre, separats pel Coll Sacreu Les altituds màximes són el Montalt 595 m, el turó del Mig 544 m i el turó de la Vila Negra 536 m, que formen els Tres Turons, la silueta dels quals ha estat…

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Interior de la Seu de Manresa, singular temple de tres naus, un projecte del mestre d’obres Berenguer de Montagut 1322, el mateix que traçà, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar BV – GSerra La forma gòtica en la construcció catalana es va iniciar principalment, al segle XIII, a partir de la introducció del Cister des d’Occitània i la Catalunya del Nord Les relacions amb els monestirs de Fontfreda i la Grand Selva facilitaren la formació de monestirs del Cister a la Catalunya emergent i, com a conseqüència, l’inici del gòtic en les formes romàniques tardanes, com va succeir en…

Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…

Situació i presentació El terme de Flix, d’una extensió de 116,88 km 2 , és situat a banda i banda de l’Ebre, en la part de tramuntana de la comarca, al límit amb les comarques de les Garrigues, del Segrià i del Priorat Limita, al N, amb els municipis segrianencs de Maials i Llardecans, i amb els garriguencs de la Granadella, Bovera i Bellaguarda al NE confronta amb els termes de Margalef i la Bisbal de Falset, del Priorat, a l’E amb la Palma d’Ebre, al SE amb Vinebre, al segle amb Ascó i a l’W amb Riba-roja d’Ebre El territori comprèn la plana oligocènica de la Depressió Central, on el riu s…

Situació Aquesta església és dins la Maçana, poble que es troba situat a 1 240 m d’altitud, a la confluència del riu d’Arinsal o d’Erts amb la ribera d’Ordino Un cop dins el nucli de població, cal deixar la carretera general i prendre la cruïlla de la carretera d’Escàs A pocs metres hi ha la plaça de l’església, davant el comú Situació x 1°31′00” — y 42°32′45” JFT Història La primera notícia escrita de la Maçana és del dia 25 d’abril de 1085, que Anne donà unes terres a Santa Maria d’Urgell, terres que eren situades in comitatu Urgello, in apendice de Sancti Aciscli, qui est situs in villa…

Mènsula d’embigat de la casa de la Cúria de Castelló d’Empúries, d’autor anònim Es tracta d’una magnífica talla de fusta aplicada a un embigat S’hi representa una escena que s’adiu perfectament amb l’ús de l’edifici un notari o home de lleis dicta un text a un escrivà, que el redacta sobre un pergamí La fusta és de pi, com ho era l’embigat original Les dues figures van ser tallades per ser collocades mirant a terra Es pot datar vers el final del segle XIV o el principi del XV CRBMC - C Aymerich El darrer retaule de pedra al nostre país El retaule de l’altar major de Castelló d’Empúries i els…

Situació Absis de l’església, decorat amb motius llombards de dues arcuacions entre lesenes ECSA - JL Valls L’església parroquial de Sant Sadurní es troba apartada del centre del poble, a tramuntana, a la vora de la carretera D-61 L’itinerari per a arribar a Montesquiu és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 21,6” N - Long 2° 52’ 36,6” E PP Història Les primeres notícies sobre l’indret on s’edificà aquesta església, anomenat als segles IX-XII Vilanova, són de l’any 854 De la parròquia de Montesquiu, no se’n tenen referències fins el 10 de juny de…