Sant Sadurní de Montesquiu d’Albera

Situació

Absis de l’església, decorat amb motius llombards de dues arcuacions entre lesenes.

ECSA - J.L. Valls

L’església parroquial de Sant Sadurní es troba apartada del centre del poble, a tramuntana, a la vora de la carretera D-61. L’itinerari per a arribar a Montesquiu és el mateix assenyalat en la monografia precedent.

Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 32’ 21,6” N - Long. 2° 52’ 36,6” E. (PP)

Història

Les primeres notícies sobre l’indret on s’edificà aquesta església, anomenat als segles IX-XII Vilanova, són de l’any 854. De la parròquia de Montesquiu, no se’n tenen referències fins el 10 de juny de 1123, en què Pere Bernat, bisbe d’Elna, anà a consagrar l’església de Sant Sadurní, edificada al comtat de Vallespir, a la vila de Vilanova del Mont (Montesquiu d’Albera), que havien bastit els prohoms del lloc. (CPO)

Acta de consagració de Sant Sadurní de Montesquiu (10 de juny de 1123)

Pere, bisbe d’Elna, acut al comtat de Vallespir, a la vila de Vilanova del Mont [Montesquiu d’Albera], per consagrar-hi l’església de Sant Sadurní edificada pels prohoms del lloc, els quals li fan donació de les trenta passes per al cementiri. Fixa el terme parroquial, d’on ha de rebre els delmes, les primícies i les oblacions, i la sotmet a la seu d’Elna per mitjà del cens i dels sínodes anuals.

"In Dei nomine eterni. Sub die et anno incarnacionis Domini nostri Ihesu Christi anno XXIII o post millesimum centesimum, indiccione XIIIIa, veniens vir revendissimus domnus Petrus Elnensis episcopus in comitatu Vallisperii, in villa que vocatur Villanova de Pede Montum, ad consecrandam ecclesiam in honore sancti Saturnini martiris Christi quam edifficaverunt probi homines eiusdem ville, id est, domnus Guillermus Bernardi de Sancto Christoforo et Guillermus Poncii et Poncius Geraldi et Raymundus Tort et Gaubertus Gauberti et Raymundus capellani et Poncius Geraldi frater eius et Petrus Matfren et Oliba Matfren et Petrus Raymundi et Iohannes Guischafremi et Bernardus Giscafren et Raymundus Adroer et alii plures bonorum hominum universorum cum fidelium devocione ut ad patriam celestem toto desiderio anelent quatenus divino subcidio in sublimacione ecclesie incipere et augmentare cum frequentacione satagent insistere, nos omnes homines supradictos donamus in circuitu ecclesie ad sepelienda corpora mortuorum passos triginta pro francho alodio. Et sunt termini de ista ecclesia: a parte oriente ad montem Sanctii Christofori et descendit ad ipsos linars et exit ad Furchas due et descendit ad collum de Lubera et pergit ad rivum de Arrial et vadit ad flumen Tech et ultra Tech usque ad Spinam Versam et pergit ad stratam publicam que pergit ad Perpinianum et inde pergit ad locum quod vocatur Campum Clausum et inde vadit per viam Moveram et pervenit ad ipsam vineam que fuit Bernardi Raymundi qui fuit de Valle Longa et pergit sich ad rivum de Campo Carder qui discurrit in tempore pluviarum et vadit ad ipsum Cabanil de Pau Bardus et inde pergit erigendo et ascendit ad Podium Rotundum qui est subtus via que pergit de Villa Nova ad Villam Longam et venit ad comam que vocant Mereni et vadit ad ipsum colum de Carreres et inde pergit sursum usque ad ipsum mansum de Terradels et ascendit in altum usque ad montem Caravel et pervenit usque ad prefatum montem Sancti Christofori ubi cepimus in ipso loco finimus. Quantum termini isti includunt de toto decimas et primicias et redibiciones ecclesie sic donamus ad predictam ecclesiam Sancti Saturnini, sed sciendum est quod ecclesia habet terciam partem decime in omni annona et omnem primiciam et de vino terciam partem decime et omnem primiciam, et de area ac palea similiter. Et habet ecclesia omnem decimam olivarum et capellanus tenetur ut faciat ardere unam lampadam coram altari sancti Saturnini in die et in nocte semper et habea similiter omnem decimam de Balrig in omni annona et clerici propter hoc celebrent missam pro deffunctis in feria secunda et in quarta et in sexta, et de lana et de caseis habeat ecclesia omnem decimam, similiter habeant clerici omnem decimam et omnem primiciam recipere aere a quacumque et capellanus voluerit preter de militibus et de baiulo et capellanus det satis ad comendendum illiis qui decimam colligerint et vinum omnem quod in domo capellani in illo die expenderetur comuniter de decima annone levetur. Iterum nos iamdictos homines constituimus ut omnes homines in parrochia Sancti Saturnini habitantes qui cum pare bovum laboraverint dent ecclesie unum sester de blat et illi qui domos habuerint et cum bobus non laboraverint dent medium sester de blat et capellanus propter hoc faciat ardere duas lampadas coram altari sancti Saturnini semper in noctibus et teneat diaconem qui serviat ecclesie. Constituimus eciam ut omnes parrochianos dent clericis iamdicte ecclesie ad madurandum satis pro omnibus sabbatis anni tantum in cena preter in Quadragesima et in Adventu Domini et in aliis sabbatis in quibus in geiunium constitutum fuerit et cenam dare non teneantur sed quando cena clericis dabitur mane in dominica die lumen coram altari sancti Saturnini acendatur. Et concedimus istam ecclesiam iamdicti Sancti Saturnini cum hec omnia supradicta sancte mater Elnensis ecclesie nec per unumquemque annum faciat solide bis in una sínodo, unum estivale denarium et alium in yeme et isti duo nummi solvantur de decimas parrochie. Et si nos donatores aut ullus homo vel sexus feminarum qui contra istam dotem vel dmodo venire voluerit ad dirumpendum statim in ira Dei omnipotentis incurrere et a liminibus sanete Dei Ecclesie extraneus et excomunicatus fiat et cum Datan et Abiron se iudicium senciat esse iudicaturus et post ista dos donacionis firma et stabilis omnique tempore permaneat.

Facta est autem dos ista IIII° idus iunii.

Sig+num domni Guillermi Bernardi de Sancto Christoforo, qui hoc laudo et de meo proprio ecclesie dono scilicet omnem tascam et braciathicum mee condamine que est subtus ecclesiam de Petra Benedicta insuper et hoc facio amor Dei et beate Marie et pro redempeione anime mee et animarum parentum meorum. Sig+num Guillermi Poncii. Sig+num Poncii Geraldii. Sig+num Guaberti Guaberti. Sig+num Raymundi Capelli. Sig+num Poncii Geraldi presbiteri. Sig+num Petri Gaucelini, presbiteri. Nos omnes pariter et multi alii qui istam dotem donacionis fieri iussimus, firmavimus et domnum episcopum firmare rogamus. +Petrus Elnensis episcopus.

Raymundus, clericus et scriptor publicus, qui istam dotem donacionis rogatus scribsit sub die et anno sss. quo supra."

[O]: Perdut.

A: Còpia del segle XV: ADPO, Procuració reial del Rosselló i la Cerdanya, Registre XXVIII (B-226), folis CLXXXIIv-CLXXXIII (189v-190).

a: Ordeig: Inventari de les actes de consagració, “Revista Catalana de Teologia” (Barcelona), vol. XIII/2 (1988), doc. 316, pàgs. 421-423.


Traducció

"En el nom de Déu etern. En el dia i any vint-i-tres després del mil cent de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, en la indicció catorzena, va venir el reverend Pere, bisbe d’Elna, al comtat de Vallespir, a la vila que s’anomena Vilanova del Peu dels Monts, a consagrar l’església que hi havien aixecat en honor de sant Sadurní màrtir de Crist, els bons homes d’aquella vila que són: el senyor Guillem Bernat de Sant Cristòfol, Guillem Ponç, Ponç Giralt, Ramon Tort, Gaubert Gaubert, Ramon capellà, Ponç Giralt, germà seu, Pere Matfré, Oliba Matfré, Ramon Adroer i molts altres bons homes i devots fidels, als qual perquè amb tot desig anhelin la pàtria celestial i perquè continuïn afavorint l’església que s’ha començat i l’augmentin amb una assídua presència, nosaltres tots els homes esmentats donem trenta passes entorn de l’església perquè hi puguin sebollir els cossos dels seus morts. Els termes d’aquesta església són:per la part d’orient comença en el mont de Sant Cristòfol i baixa als llinars i surt a les dues forques i baixa al coll de Llobera i continua fins al riu d’Arrial i va fins al riu Tec i passat el Tec va a l’Espina Vessa i agafa el camí públic que va a Perpinyà, d’allà continua cap al lloc que s’anomena Campclòs, va per la via Movera i arriba fins a la vinya que fou de Bernat Ramon, que era de Vall-llonga, i continua així fins al riu de Campcarder, que corre en temps de pluges, i va cap al cabanil de Pau Bard i d’allà continua pujant i assoleix el Puig-rodó, que es troba sota el camí que va de Vilanova a Vilallonga, i va fins a la coma que anomenem de Meren i avança fins al coll de Carreres i avança cap amunt fins al mateix mas de Terradells i continua pujant fins al curs del mont Caravell i arriba fins a l’esmentat mont de Sant Cristòfol on hem començat i on acabem el recorregut. Tot el que s’inclou dins d’aquests termes, amb els delmes, les primícies i coses que rep l’església, ho donem a l’esmentada església de Sant Sadurní i cal, però, saber que l’església té la tercera part del delme i tota la primícia del gra, la tercera part del delme i tota la primícia del vi, i també de l’era i de la palla. També té l’església tota la dècima o delme de les olives i per això el capellà ha de fer cremar sempre, de dia i de nit, una llàntia davant de l’altar de sant Sadurní i tindrà semblantment tot el delme del gra de Balrig i per això els clergues celebraran la missa pels difunts els dilluns, els dimecresi els divendres; rebrà igualment l’església tot el delme de la llana i els formatges i tot el delme i tota la primícia de tots els que el capellà vulgui, excepte dels cavallers i del batlle, i que el capellà doni el menjar suficient i també el vi en la seva casa a tots aquells que hi seran per recollir el delme del gra. Igualment nosaltres, els homes ja esmentats, establim que tots els homes de la parròquia de Sant Sadurní que llaurin amb un parell de bous que donin a l’església un sexter de blat i els que tinguin cases però no llaurin amb bous que donin mig sexter i per això el capellà faci cremar dues llànties cada nit davant de l’altar de sant Sadurní i que tingui un diaca que serveixi l’església. Manem també que els parroquians donin als clergues de dita església suficient vianda per a menjar el sopar de tots els dissabtes de l’any excepte en la Quaresma i l’Advent del Senyor i igualment excepte en els altres dissabtes en els quals està manat el dejuni; i quan es doni el sopar als clergues, que aquests, l’endemà diumenge, tinguin llum encès davant de l’altar de sant Sadurní. I establim que aquesta església de Sant Sadurní, amb totes les coses abans esmentades, estigui subjecta a la santa mare de l’església d’Elna i cada any li pagui dos sous per raó de sínode, un diner a l’estiu i l’altre a l’hivern i aquests dos diners es paguin dels rèdits dels delmes de la parròquia. I si nosaltres els donadors o algun altre home o dona anés contra aquest dot o donació de cap manera no el pugui destruir sinó que immediatament incorri en la ira del Déu omnipotent i sigui posat fora dels límits de la Santa Església de Déu, sigui excomunicat i tingui la mateixa senncia que Datan i Abiron, i després aquesta dotació resti per sempre ferma i segura.

Es va fer aquesta dotació el dia quatre dels idus de juny.

Signe del senyor Guillem Bernat de Sant Cristòfol, que lloo això i dono dels meus béns la tasca i braçatge de la coromina que es troba sota l’església de Pera-beneita i això ho faig per amor de Déu i de santa Maria i per la redempció de la meva ànima i de la dels meus pares. Signe de Guillem Ponç, signe de Ponç Geralt, signe de Guibert Guibert, signe de Ramon Capell, signe de Ponç Giralt, prevere, signe de Pere Gaucelí, prevere, tots els quals, conjuntament amb molts altres, han manat fer aquesta donació, l’hem signada i hem demanat que la signi el senyor bisbe. +Pere, bisbe d’Elna.

Ramon, clergue i escriptor públic, que ha escrit, a petició dels anteriors, aquest document de donació o dotació, el dia i any abans esmentats."

(Traducció: Antoni Pladevall i Font)

Església

Planta de l’església, on s’aprecien les capelles laterals afegides en època gòtica.

R. Mallol

És una església d’una sola nau coberta amb volta apuntada i seguida, capçada a llevant per un absis de planta semicircular. Hi han estat afegides capelles laterals gòtiques, una d’elles, al nord, amb creueria de marbre força notable (segles XIV-XV). L’entrada és a la façana de ponent; una porta de marbre, d’un sol arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols de secció de pla i bisell. Pertany a una reforma dels segles XIII o XIV. Més amunt, al parament, hi queda, aparedat, un arc de mig punt de dovelles curtes i amples de pedra calcària, que és un testimoni de la porta primitiva. A les dovelles hi ha alguns grafits que representen petites creus.

Al centre del frontis hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, que ha estat reformada. Es conserven sense alteracions les finestres del mateix tipus que són situades al mur meridional de la nau i al fons de l’absis.

El parament exterior de l’absis presenta decoració llombarda, a base d’un fris de dobles arcuacions a cadascun dels cinc espais entre quatre lesenes. Les arcuacions són grans i molt destacades i cada parell s’uneix en una ménsula. Aquestes mènsules tenen una decoració molt senzilla a base de semisferes simples o dobles en relleu.

Sobre el frontis es dreça un campanar a manera de torreta quadrangular, el qual a l’origen havia estat una espadanya.

L’edifici és construït amb un aparell de blocs de pedra sense treballar, amb el morter ben visible. En alguns punts resten vestigis de les incisions imitant carreus. Les cantonades i les lesenes de la decoració de l’absis s’han fet amb carreus ben tallats de mida petita i mitjana.

A més de les dues làpides dels segles XIII i XIV encastades al mur de migdia, a la façana de ponent hi ha una peça rectangular de marbre, anepigràfica i sense decoració.

Porta del temple que s’obre al mur de ponent, fruit d’una reforma dels segles XIII i XIV, sobre la qual es veu aparedat l’arc de la primitiva porta.

ECSA - A. Roura

Les característiques formals d’aquesta església de data coneguda, per la consagració de l’any 1123, responen a un moment de transició entre l’arquitectura religiosa del segle XI i la que serà pròpia d’entrat el segle XII. La decoració de l’absis recorda les formes llombardes del segle precedent, si bé amb un fris d’arcs cecs una mica desproporcionat per la seva grandària. En aquest sentit,és un testimoni més de l’aplicació poc ortodoxa de la decoració llombarda en el romànic dels comtats nord-orientals catalans.

El mateix any 1123 es consagrà l’església de Sant Iscle d’Empordà (Baix Empordà). També aquest mateix any hi hagué una consagració al monestir de Sant Quirc de Colera (Alt Empordà, a l’Albera), la qual probablement tingué a veure amb la construcció del temple de Santa Maria de Colera. Juntament amb les esglésies esmentades, Sant Sadurní de Montesquiu és una bona prova de l’adopció generalitzada de les voltes apuntades en aquest territori, a les primeres dècades del segle XII. (JBH)

A propòsit de l’aparició de les voltes romàniques apuntades al Rosselló, s’ha de recordar que la volta de la nau de Santa Maria de Serrabona, segurament del segle XI (1068 a 1082), ja havia adoptat aquesta forma. (PP)

Epigrafia

Làpida sepulcral de Pere Bergonyó, que es troba encastada al mur meridional de l’església.

ECSA - A. Roura

A la Parrt meridional de l’església es troben encastades dues lloses de marbre amb inscripcions funeràries. Una és ornamentada amb una creu i dos candelers de tipus romànic. No porta data, però els seus caràcters epigràfics la situen al segle XIII. Hom hi llegeix:

VI IDUS APRILIS OBIIT PETRUS BERGOIONI
ET NATI ARTE
SUI PETRI
IACET HIC SEPULTUS

Que vol dir:

“El sis dels idus d’abril [8 d’abril] morí Pere Bergonyó i jau aquí sepultat per l’art del seu fill Pere”.

L’altra làpida és del segle XIV i té dues inscripcions, una de les quals relativa als últims membres coneguts del llinatge dels Montesquiu. Es tracta d’un epitafi encarregat l’any 1324 pel darrer representant d’aquesta família, Arnau Guillem de Montesquiu. (PP)

Sarcòfag

Al costat del camí d’accés a l’església, a poques passes de l’entrada vers ponent, hi ha el monument funerari del capellà Guillem Joer, que morí l’any 1298. Probablement ha estat més o menys restaurat. Manté, però, la seva configuració del final del segle XIII. Sobre d’un alt basament de carreus es dreça l’arcosoli apuntat. A la paret del fons hi ha la làpida amb un interessant epitafi. L’arcosoli és sostingut, a la part frontal, per dues columnetes cilíndriques amb capitells llisos, simplement bisellats, amb cares triangulars als seus angles com recordant una forma de fulla.

El mausoleu recorda altres monuments semblants d’època romànica tardana —en els monestirs cistercencs, especialment— i gòtica. Tanmateix, es tracta generalment de tombes adossades als murs. El de Montesquiu és exempt i situat a la vora de l’entrada de l’església, igual que els monuments funeraris d’arcosoli de mig punt descoberts recentment a les excavacions del pati d’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes. Per la seva tipologia serien un precedent de tombes monumentals com la de Montesquiu. No s’ha publicat encara el resultat de l’excavació de Sant Pere de Rodes, però sens dubte es tracta de sepulcres força anteriors a la fidel segle XIII. (JBH)

La inscripció del monument funerari és la següent:

ANNO DOMINI MCC XC VIII QUINTO IDU
S NOVEMBRIS OBIT DOMINUS GUILLELMUSIOERII CAP
ELLANUS DE MONTESQUIVO QUI DIMISIT U
NAM LAMPADEM SEMPER ARDENTEM ETUNUM TORTI
CIVUM CEREUM SEMPER AD ELEUANDUMCORPUS
CHRISTI IN ECCLESIA SANCTI SATURNINI PROQUIBUS OBLI
GAVIT DUAS CLAUSAS AFRONTAT CUM ORT
O ECCLESIE ALIA CUM F(?) CELERA ER IACES(sic)
HIC CUM OMNI SUO GENERE HOMO QUID (sic)ASPICIS
QUOD ES FUI QUOD SUM ERIS MEMEMTO MEI +
E DIGAS I PAT[er] NOST[er]

Que vol dir:

“L’any del Senyor de 1298, el cinc dels idus de novembre [9 de novembre] morí el senyor Guillem Joer, capellà de Montesquiu, el qual deixà una llàntia sempre ardent i una torxa de cera perquè il·lumini sempre l’elevació del Cos de Crist dins l’església de Sant Sadurní. Per les quals obligà dos closos, un limitant amb l’hort de l’església, l’altra amb la cellera. I jau aquí com tot ésser de la seva espècie. Home que espies, el que tu ets, ho vaig ser, el que sóc ho seràs. Recorda’t de mi i digues un Parenostre”.

Cal notar aquí, a la darrera línia, l’aparició d’una paraula en llengua catalana, ja als darrers anys del segle XIII. (PP)

Forja

Detall del forrellat, que encara es conserva a la porta de l’església.

ECSA - J.L. Valls

Als batents de fusta de la porta de l’església es conserva un conjunt de ferramenta de tradició romànica. Consta de les característiques bandes o tiges horitzontals amb volutes o espirals afrontades als dos extrems. Hi ha quatre d’aquestes tires senceres, més la meitat d’una altra. L’espaies completa amb peces de disseny no tan corrent en aquests conjunts de forja. A la part alta hi ha una combinació de dues cintes sinuoses, al centre un fris format per una doble greca i a la part inferior una peça que crea un enreixat romboïdal i acaba en volutes molt petites. Hi ha dos tiradors d’argolla, que pengen de suports circulars amb decoració calada, i el típic forrellat que acaba en forma de capet d’animal.

No és possible establir una datació precisa per a aquest tipus de produccions de la farga catalana. Són de tradició romànica, però es van repetir al llarg de força temps sense gaire variació. (JBH)

Bibliografia

  • Brutails, 1901
  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 320-321
  • Ordeig, 1988, pàgs. 421-423.