Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
plomall del mantell
Geologia
Material magmàtic originat per un punt calent que ascendeix a través del mantell i arriba fins a la base de la litosfera, en forma de columna de pocs quilòmetres de diàmetre.
Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres…
Serp de ferradura
Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de…
torpediniformes
Ictiologia
Ordre de peixos selacis hipotremats o batoïdeus amb el cos diferenciat en una porció anterior o disc, oval, el·líptic o rodó, i en una porció posterior o cua.
El disc inclou el cap i les dues aletes pectorals i la cua les dues aletes dorsals i la caudal De musell arrodonit, els ulls són petits i la boca és petita i arquejada Entre el crani i la part anterior de les dues aletes pectorals hi ha un òrgan elèctric a cada costat, format per nombrosos discs musculars disposats en forma de prisma que constitueixen una mena de condensador capaç d’emetre fins a 220V Inclou uns set gèneres amb unes poques espècies, que s’estenen per les mars tropicals i temperades habiten sobre fons arenosos i fangosos, i es nodreixen d’animals bentònics Les…
rajada

Rajada
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels raids
que pertanyen al gènere Raja
.
Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba…
tapir
tapir (Tapirus terrestris)
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels tapírids, del subordre dels ceratomorfs, caracteritzats per les petites dimensions amb relació als altres representants de l’ordre i la fusió del musell amb el nas i el llavi superior per a formar una petita trompa.
Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el…
Els escíncids: bívies
Són saures en els quals manquen els porus femorals les escates dorsals i ventrals són semblants, hi ha osteoderms compostos al tegument, la llengua és plana i escatosa i les dents són pleurodontes La pupilla és rodona i la parpella inferior és adaptada a la vida excavadora Sovint les potes són reduïdes i la cua és llarga i fina Mostren hàbits parcialment o totalment excavadors És una família extensa, pròpia de països càlids, en la qual les formes europees són petites o mitjanes, amb escates grosses, llises i lluents, cap petit i coll gruixut, tronc cilíndric i allargat, i potes…
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre…
quetògnats
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.
En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…