Resultats de la cerca

Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys

Format musicalment al seminari de Cadis, exercí de mestre de capella en diverses institucions eclesiàstiques d’Extremadura i de Castella a la seu de Còria Càceres, al monestir de San Pablo de Zamora i a la seu de la ciutat, i finalment obtingué el preuat càrrec de mestre de capella a la catedral metropolitana i primada de Toledo, on treballà des del principi de setembre del 1663 fins a la seva mort La seva obra fou donada a conèixer per Higini Anglès en el seu estudi de l’arxiu de la catedral de Valladolid, el 1948

Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial,…

Han perviscut al barri de Bozate, a Arizcun vall de Baztan, Navarra Esmentats ja al s XIII, hom els atribuïa degeneració física o malalties lepra habitaven en ravals, tenien un estatut legal inferior, els era prohibit el contacte amb l’altra gent i l’ús d’armes i eren obligats a portar una marca infamant a l’església tenien un lloc reservat a part Els era permès de fer de fusters, i posteriorment, de teixidors i paletes L’origen d’aquesta segregació heretgia, contagi, combatuda amb poc èxit per les autoritats civils i eclesiàstiques, és obscur

En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’…

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…

Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252 Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267 batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266 hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres…

Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…

Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que…

Fou creada l’any 1836 arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics de Poblet, Santes Creus i altres monestirs propers El seu fons és format per gairebé 200 000 llibres, 30 000 microformes, 10 000 audiovisuals, 2 700 publicacions periòdiques i 425 CD-ROM Del fons patrimonial destaquen 300 manuscrits dels ss X al XVIII, 230 incunables, 35 000 obres dels ss XVI al XIX i la biblioteca del virrei Pere Antoni d’Aragó A més dels serveis tradicionals d’una biblioteca pública, ha organitzat el sistema d’informació local en el qual, a…