Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Castellfollit de la Roca
El poble de Castellfollit de la Roca sobre la cinglera basàltica excavada pel Fluvià
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
El creixement urbà a les Illes
Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…
Empúries
Vista aèria d’Empúries. Vora la mar, la Neàpolis grega; més endins, la ciutat romana
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…
Amsterdam
Vista d’un dels nombrosos canals que creuen la ciutat d’Amsterdam
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional, a la confluència de l’IJ i de l’Amstel.
És el nucli d’una aglomeració metropolitana i un centre comercial, bancari i industrial, que forma part de l’anomenat Randstad Holland o anell urbà d’Holanda, constituït per una sèrie de ciutats de funcions diverses i complementàries La ciutat, construïda pràcticament sobre l’aigua, ha hagut de crear, al llarg de la seva història, una xarxa de canals que li permetin la sortida al mar Aquests canals assenyalen les diverses etapes del seu creixement i determinen el pla actual radial, tallat per avingudes concèntriques al voltant del port El centre comercial i de negocis actual, que gravita al…
Vila de Ripoll
Art romànic
Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…
Isona

Vista del nucli d’Isona
© CIC-Moià
Vila, i cap administratiu, del municipi d’Isona i Conca Dellà situada a 659 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Solans.
Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847 Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’…
ciutat ibèrica d’Ullastret

Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Sant Vicenç d’Espinelves

Vista de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves
© CIC-Moià
Església
Església romànica d'Espinelves (Osona).
L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Una visió idealitzada de Ciutat de Mallorca
És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament…