Resultats de la cerca

Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I,…

Noble de probable origen bizantí, fou acollit a la cort de Wamba, del qual fou favorit La seva posició, però, el portà a ambicionar la corona Aprofitant una debilitat del rei, Ervigi el féu tonsurar, que equivalia a fer-lo monjo i incapacitar-lo per a governar, i l’arquebisbe Julià de Toledo, que havia defensat Wamba fins aleshores, ungí rei Ervigi Aquest intervingué en els concilis de Toledo del seu temps, els quals convertí en assemblees del regne on legislava a favor seu i dels seus successors Modificà sensiblement les lleis contra els jueus Casat amb Liubigoto, no tingué…

Un conjunt de sanǧaq constituïa un vilayet o província

Durant la guerra de Successió fou un dels tresorers de l’exèrcit de Felip V que ocupà València el 1707 Fou comissari ordenador de finances 1707-11 i superintendent 1711-13 del País Valencià, on intentà debades de consolidar els imposts castellans com l’alcabala i d’altres introduïts per la Nova Planta Fou intendent general de Galícia 1713-16 i de Catalunya 1716-17 i 1720-24, on hagué de reduir la pressió del cadastre i renunciar 1720 a sancionar els qui no l’havien pagat Hagué de convocar una assemblea de procuradors un per cada sotsdelegació de la superintendència que distribuís i moderés el…

El sistema jeroglífic i ideogràfic maia és tan complex, que encara no ha pogut ésser totalment desxifrat dels 400 signes de què consta, hom només coneix el significat de la meitat, que correspon als signes dels nombres i del calendari i als noms d’alguns déus Pel que fa a la numeració, els maies establiren un sistema vigesimal i posicional és a dir si en el sistema de numeració aràbic hom canvia de columna cada deu nombres, en el sistema de numeració maia hom ho fa cada vint en lloc de passar de 10 a 100, a 1 000, etc, hom passa de 20 a 400, a 8 000, etc aquests nombres eren representats…

La somada d’aigua eren quatre gerres, la d’oli dos odres, etc

Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla…

S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…

Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A Mallorca, a cada…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena Debutà com a solista el 1825 a Londres en el paper de Rosina, d' El barber de Sevilla Es convertí en un dels mites del segle XIX FJ Fétis i G Verdi la consideraren inigualable La seva veu posseïa una extensió enorme, un timbre personal i una tècnica molt depurada, que assolí sota el mestratge rigorós i exigent del seu pare en aquest sentit, fou hereva de la tècnica de García A tot això cal afegir-hi una capacitat…