Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Joaquim Juncosa i Domadel

Joaquim Juncosa i Domadel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una altra vegada…
el Montsant
Massís del Montsant
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem SW de la Serralada Prelitoral Catalana.
Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les Garrigues El riu ha obert entre les dues elevacions un espectacular congost Bé…
convent d’Aigüesvives
Convent
Antic convent d’agustins de Santa Maria d’Aigüesvives (conegut també pel Desert d’Aigüesvives).
Fou fundat el 1329 per Gonçal García de la Massa, majordom de la reina Elionor de Sicília, i el seu fill Gonçal, conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb donació als frares ermitans agustins de l’alqueria d’Aigüesvives que posseïen a la vall del mateix nom vall d’Aigüesvives, indret, probablement, d’antiga tradició eremítica El territori, comprès dins els termes municipals de Carcaixent i d’Alzira Ribera Alta i que, des d’un principi, limitava amb el del monestir cistercenc de Valldigna, anà ocupant, amb el temps, tota la vall L’edifici fou bastit a l’esquerra del barranc de l’Estret,…
Cova de les Tres Creus (Boadella)
Art romànic
Coves En el conjunt de coves de les Escaules, a part de la cova la Caula II, també han aparegut importants restes de ceràmica medieval a les coves la Caula I i a l’anomenada Cavorca III, terrissa que, segons Joan Badia, podem datar entre el segle XI i el segle XII A més, segons aquest autor, a la Cova de les Tres Creus, la més enlairada de tot aquest conjunt de coves del cingle de les Escaules i, per tant, totalment fora del perill dels aiguats, hi hagué probablement vida eremítica Aquesta cova de les Tres Creus té dues entrades En una d’aquestes entrades hi foren gravades tres…
Fornícula de les roques del fornot de cal Garsa (Veciana)
Art romànic
Situació Ermitatge excavat en una roca arenosa, testimoni de la presència d’hàbitats humans d’època alt-medieval M Solà Uns cent metres al NO de la masia de cal Garsa, a mà esquerra, i molt a prop de l’antic camí de Copons a Calaf, podem veure una construcció feta a la roca que la gent del lloc anomenen “les roques del fornot” Mapa 35-15391 Situació 31TCG768137 El camí que mena a l’esmentada masia de cal Garsa es troba, a mà esquerra, al quilòmetre 48 de la carretera de Copons als Prats de Rei Es localitza en un terreny de camps de conreu, a una alçada de 600 m Forat a la pedra Podem parlar d…
Joan Crisòstom
Cristianisme
Bisbe, pare i doctor de l’Església.
Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de…
els Penitents
Barri
Barri de Barcelona, del tipus ciutat jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre el tram superior de l’avinguda de Vallcarca, el carrer de Collserola, la carretera de les Aigües i la carretera de l’Arrabassada.
El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…
cartoixa de Montalegre

La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa (Santa Maria de Montalegre), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria .
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre , mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord…
Blanquerna

Coberta de l’edició del 1521 de Blanquerna
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Cristianisme
Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e d'Aloma e Blanquerna, de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del segle XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna.
Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la…
,