Resultats de la cerca

S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà

L’única referència documental que coneixem d’aquesta església, totalment aterrada, que es trobava al cap d’un serrat al sud del poble d’Estaís, és en unes afrontacions d’uns béns que el comte Artau I donà al monestir de Gerri, l’any 1082, on s’esmenta l’església de Santa Creu d’Estaís

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona No degué passar de capella rural L’església apareix citada indirectament el segle XIII El 1223 s’esmenta el mas de Sant Salvador de les Hortes i el 1295 el camí que va a Sant Salvador L’actual edificació no conserva res que correspongui a aquest període

A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del…

S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de …

Aquest monestir es localitzava a l’actual partida de l’Hospitalet, entorn de la rotonda de sortida de l’autovia vers Fondarella Tingué a càrrec seu un hospital del camí ral Els orígens d’aquest monestir es remunten vers l’any 1220, en què els senyors del lloc, Guillem II d’Anglesola i la seva muller Sibilla de Cardona, hi fundaren un hospital L’any 1224 l’hospital fou donat a l’abadia premostratesa de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes perquè hi establís un priorat amb tres canonges preveres La casa aviat va tenir una gran empenta El 1231 tenia nou membres i el seu superior duia el…

Capella del mas de Can Ribes convertida al segle XVIII en capella pública del mas Sembla que és l’església de Sant Joan d ‘Orençana , citada en un document dels Libri Antiquitatum del 1054 J Mas dóna altres referències d’aquesta capella del 1280, del 1389 i una darrera referència del 1776, quan s’esmenta com a capella pública del mas Ribes

Només una única referència informa de l’existència en època medieval d’aquesta fortalesa En la convinença signada entre Ermengol VIII d’Urgell i Arnau de Castellbò, datada el 1194, s’esmenta un lloc anomenat Castronovo , prop de Vilamitjana Sens dubte correspon a l’actual casa dita Castellnovet No hi ha elements atribuïbles a l’antiga edificació, avui dia totalment desapareguda

L’escriptor Quim Monzó rep el cinquantè Premi de les Lletres Catalanes al Palau de la Música Catalana, que li lliura el president Joaquim Torra Durant l’acte es llegeix una carta des de la presó de Jordi Cuixart, president de l’entitat organitzadora, Òmnium Cultural, i es reivindica l’alliberament dels presos polítics i la llibertat d’expressió, que també esmenta Monzó en el seu discurs

En filosofia hom els esmenta en referir-se a la tradició doxogràfica que partí dels llibres 16 o 18 de Teofrast Physikōn dóksai ‘Opinions dels savis’, dels quals hom només conserva fragments d’un primer grup Les diferents sèries de doxografia poden ésser agrupades com a obres doctrinals, obres biogràfiques i les anomenades successions compilacions d’opinions d’acord amb la successió d’autors de diverses escoles