Resultats de la cerca

L’aspecte actual de l’edifici és el resultat d’un seguit de restauracions que van anullar totes les capelles afegides des del segle XVII i la decoració interior L’origen de l’església, que s’alça vora la cinglera rocosa, s’ha datat del segle X, amb modificacions del segle XII Consta d’una nau molt llarga, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals Els murs laterals reben el suport de quatre arcs formers, adossats a les parets en els llocs on carreguen els arcs torals El tram de nau precedent a l’absis és cobert per una cúpula suportada per quatre…

El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons

Situació Un aspecte dels vestigis d’aquest castell, que des de l’època àrab controlava el curs del Segre ECSA - J Giralt El castell de Llorenç es troba en un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre i en direcció oest de l’actual poble de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG199379 El poble de Llorenç de Montgai es troba a 8 km de Balaguer seguint la carretera LV-9 047, de Balaguer a Camarasa, al marge dret del Segre Per a arribar al castell cal prendre un camí de cabres que surt des de l’estació de tren de Llorenç, situada…

A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar…

L'estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…

Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…

Situació Vista aèria del petit nucli de Tost, coronat pel castell, al capdamunt de la roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquesta fortalesa són al poble, avui abandonat, de Tost, en un esperó rocós que dóna al torrent Mapa 34–11253 Situació 31TCG670815 Del quilòmetre 122 de la C-1313, a l’altura d’Hostalets de Tost, surten dues pistes La del sud porta a Castellar, i la del nord —es troba en un estat deplorable— a la Bastida, Tost, Torà i Selvanyà Tost és situat a uns 4 km de la carretera general AVB Història La vila de Tost, actualment abandonada, és documentada des del segle X el castell de…

A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…

Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis…

Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment…