Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Jerónimo Zurita y de Castro
Historiografia catalana
Historiador.
Fou un exponent destacat de la historiografia renaixentista europea Era fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i Carles I, i d’Ana de Castro Rebé els ordes menors 1522 i, poc després, ingressà a la Universitat d’Alcalà, on adquirí una sòlida formació en llatí, però cap títol acadèmic El 1525 fou nomenat merino de Barbastre i Almudévar i, poc després, s’incorporà a la casa de Carles I, com a patge contino El 1537 es casà a Valladolid amb Juana García de Oliván, filla d’un secretari del Tribunal del Sant Ofici això propicià que el nomenessin secretari de la Inquisició El 1548…
exposició d’art
Portada del catàleg d’una exposició d’art a Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Mostra d’obres d’art.
Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…
Cinema català: entre la recerca de la identitat i la crisi industrial
El 27 de febrer de 1981, el govern estatal de la UCD traspassà les competències culturals a la Generalitat de Catalunya En el traspàs hi va mancar, però, el fons de protecció que el govern atorgava a la cinematografia Aquest fet va marcar profundament l’evolució del cinema català, que contínuament ha anat a remolc de les decisions de Madrid Un mes abans dels traspassos culturals, van tenir lloc les Converses de cinema de Catalunya, durant les quals es reprengué un vell debat que ja havia esclatat en el Congrés de Cultura Catalana del 1977 és cinema català el cinema realitzat a Catalunya d’…
George St. Noble i l'Anglo-Espanyola d'Electricitat
Jordi o George St Noble era un enginyer anglès, membre de l’Institut d’Enginyers Electricistes de Londres, que s’installà a Barcelona el 1880 Un germà seu, Ernest, era el director a la capital catalana de la companyia d’assegurances sobre la vida Sun i sogre del poeta Joan Maragall, casat amb Clara Noble Noble creà la Societat Anglo-Espanyola d’Electricitat de la qual ell era Director i únic representant El seu propòsit era utilitzar els seus coneixements i les seves relacions amb fabricants britànics per a fer installacions elèctriques Les primeres de les que tinc notícia foren les de tres…
La indústria alimentària
Avui dia, gairebé no hi ha productes alimentaris que arribin a la nostra boca sense haver passat prèviament per una fase industrial La llet forma part de la indústria làctia, la carn ha estat preparada en escorxadors, l’aigua ens arriba sovint embotellada Etiqueta d'una fàbrica barcelonina de pa i pastes de sopa Fàbrica de farines de Cervera en una postal de començament de segle L’envasament és una operació mecanitzada que afecta tots els productes alimentaris que ens arriben naturals Les fruites i les hortalisses acostumen a haver passat una temporada en frigorífics, la indústria del fred A…
Els Guarro, a Gelida
La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII El 1698 va demanar permís…
art italià
art italià Façana del Palazzo Ducale del dux de Venècia (s XI-XII)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Itàlia a partir de la caiguda de l’imperi Romà.
Al començament fou continuador de l’art paleocristià, i a l’època de Justinià s’identificà amb l’art bizantí Des de la fi del segle VIII sorgí el tipus d’arquitectura que constituí l’anomenat primer art romànic , que s’estengué per Itàlia i l’Europa occidental Quant a l’art romànic, a partir del segle XI al nord predomina l’arquitectura llombarda, mentre que a la Itàlia central sorgeix una arquitectura centrada a la Toscana i a la regió de Roma inspirada en els models clàssics i paleocristians l’estil de les regions de Lucca i Pistoia, d’altra banda, influí en la construcció del complex de la…
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz amb la seva filla Laura
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…
,
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius del monestir de Magrigul construïren la petita església de Santa Maria a Roses i s’hi…
Els Sert. Catifes i tapisseria
Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…