Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
gamarús

Gamarús
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes de la família dels estrígids, d’uns 40 cm, de discs facials complets, sense ‘‘orelles’’ i amb tarsos blancs tacats de bru, dits emplomallats a la base, bec d’un groc verdós i ulls negres.
Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia
Traumatisme
Tipus i gravetat Els traumatismes , és a dir, les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i poden ésser de molt diversa gravetat, segons la intensitat i la localització Els traumatismes localitzats en les extremitats o els de poca intensitat, solen ésser els més lleus Els de menor intensitat, que són els més freqüents, afecten només les capes més superficials del cos i produeixen contusions i ferides Quan el traumatisme ja és més intens, la seva força es pot transmetre i afectar les estructures de l’…
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
La bellesa
La bellesa és un concepte vague que prové d’un fenomen difícil de descriure com és l’experiència estètica Al llarg de la història, i en diferents contextos culturals, allò que s’identifica com a bell es mostra canviant Aquest mapa se cenyeix a representar la bellesa corporal humana en la seva interpretació moderna el resultat del judici subjectiu que suscita la contemplació del cos humà i les seves modificacions artificials La percepció individual d’allò que és bell està condicionada per una determinada educació estètica Mentre que en moltes societats el cos és sotmès a doloroses…
Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Situació Capitells de la masia de Can Cerdà de Ferran, ambdós esculpits i encastats a l’arc que fa d’entrada, semblen relacionats molt directament amb l’escultura de Sant Sebastià dels Gorgs ECSA - FJ de Rueda La masia de Can Cerdà es troba a la caseria de Ferran, situada al nord del terme d’Olèrdola Mapa 35-16419 Situació 31TCF948789 Per a arribar a Ferran seguint la carretera N-340, venint de Barcelona, s’ha d’agafar una desviació que hi ha a mà esquerra, uns 2 km abans d’arribar a Vilafranca del Penedès, i a pocs metres hom troba les primeres cases del veïnat MLIR Capitells A la masia de…
Santa Eugènia d’Argolell (Anserall)
Art romànic
Situació Església parroquial ampliada amb un campanar i un cos lateral destinat a capelles i sagristia ECSA - M Anglada L’església parroquial de Santa Eugènia és al cim del poble d’Argolell dins d’una vall a l’est d’Asnurri i al sud-est de Civís, a la vora esquerra del barranc d’Argolell, que aflueix per la dreta a la Valira Mapa 34-10215 Situació 31TCG725995 S’hi va per un camí que surt al començament de la carretera que porta a Sant Joan Fumat i Ars des de la Farga de Moles, prop de la duana amb Andorra El trajecte és de 3 km des que es deixa la carretera de la Seu a Andorra MAB Història La…
Santa Maria d’Erillcastell (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria és a l’actual despoblat d’Erillcastell, situat a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG193995 Per a anar-hi des del Pont de Suert, cal seguir la carretera C-144 en direcció sud un cop s’arriba al trencall que porta al poble de Malpàs, cal seguir una pista a mà dreta que mena a les mines de Malpàs, avui abandonades, i després cal pujar a peu tota la costa des del turó fins a Erillcastell, per un antic camí medieval També s’hi pot arribar a peu per un altre antic camí que puja a la carena per la banda…
Els ofidis: serps
Caracteritza externament els ofidis la forma del cos i la manca d’apèndixs desenvolupats, però també la presència de parpelles soldades transparents i d’una sola filera d’escates ventrals, entre altres característiques En la família dels colúbrids, a la qual pertany l’exemplar de serp blanca Elaphe scalaris de la fotografia, el cap, el tronc i la cua se succeeixen sense solució de continuïtat, mentre que en les altres famílies pot haver-hi una diferenciació de les tres regions Hàbitat/Xavier Moreno Els ofidis són rèptils escatosos, de cos anguilliforme, totalment àpodes, amb les parpelles…
Mare de Déu de la Devesa (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Fotografia de la imatge de la Mare de Déu, venerada a l’església fins l’any 1936, que fou cremada A Noguera Aquest petit santuari, molt abandonat, es troba a uns 2 km de Castellfollit de la Roca, vers el sud-oest, a 296 m d’altitud, a la dreta del Fluvià, al sector més meridional del terme, al peu dels vessants septentrionals de la serra de Sant Julià del Mont, al veïnat dels Angles Mapa 257M781 Situació 31TDG645730 Vista exterior de l’absis, amb la finestra de doble esqueixada que s’obre al seu centre A Borbonet Per anar-hi, cal prendre la carretera d’Olot a Castellfollit Uns 50 m…
Sant Esteve d’Olius

Vista de l'església de Sant Esteve d'Olius
© CIC-Moià
Església
Església romànica situada al sector de llevant del terme municipal d’Olius (Solsonès), a la dreta del Cardener.
L’edifici Sant Esteve d’Olius és una obra cabdal de l’arquitectura del Solsonès del segle XI Consta d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un ampli espai presbiteral Tant la nau com l’absis tenen volta de canó El presbiteri es troba en un pla superior, i a sota seu s’allotja una cripta L’arc toral que obre el presbiteri i l’arc preabsidal són de mig punt i recolzen damunt semicolumnes cilíndriques adossades als murs, coronades amb capitells formats per un collarí, un fris amb decoració molt malmesa i un àbac bisellat La nau presenta encara dos arcs torals que…