Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
Valeri Màxim
Literatura
Escriptor llatí.
Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de…
creença
Filosofia
Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…
optimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.
Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com…
Lorenz Oken
Biologia
Nom amb el qual és conegut Lorenz Ockenfuss, naturalista alemany.
Professor a Göttingen, Jena, Munic i Zuric, fundà l’escola dels filòsofs de la natura Concebé els organismes com a resultat d’una evolució sorgida d’una massa indiferenciada que s’objectivitza i fixa en diverses formes Aquesta massa indiferenciada és animada per un principi dinàmic que ell anomena galvanisme i que té com a causa i suport la llum En el curs de l’evolució sorgeixen els organismes, com més va més complexos És autor de Lehrbuch der Naturgeschichte ‘Manual d’Història Natural’, 1813-25, en tres volums, Esquisse d’un Système d’Anatomie, de Physiologie et d’Histoire…
Moritz Schlick
Filosofia
Filòsof alemany.
Rebé una excellent formació en ciències físiques de MPlank i la influència també de l’epistemòleg físic EMach Figura destacada del neopositivisme , des del 1922 ensenyà filosofia de les ciències inductives a Viena, on aplegà filòsofs, matemàtics i d’altres científics i impulsà definitivament l’anomenat cercle de Viena Defensà la verificabilitat com a únic criteri de la significació de les proposicions científiques Radicalment crític, consegüentment, envers la metafísica, no refusà, però, l’ètica, pel fet que la utilitat vital és verificable Obres Raum und Zeit in der…
Isaac Newton
Música
Físic anglès.
Feu grans aportacions en el camp de l’astronomia i les matemàtiques Molt respectat pels seus contemporanis, fou professor de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i presidí la Royal Society Pel que fa a les seves observacions sobre música, no arribà mai a publicar-les Es dedicà a estudiar les antigues teories gregues sobre la música, tant les de Pitàgores com d’altres antics filòsofs grecs Els resultats de les seves investigacions quedaren reunits en un quadern de disset fulls i a l’obra Of Music , tractat pràcticament desconegut fins al darrer quart del segle XX Newton fou…
conat
Filosofia
Concepte equivalent a força o potència.
Té el seu precedent en la noció de ορμἠ, emprada per Aristòtil per a designar aquelles accions que corresponen a un impuls natural, i pels estoics, que la conceptuaren com la capacitat d’esforçar-se o l’impuls generat en la consecució d’un objectiu En la filosofia moderna, tingué un cert relleu en alguns filòsofs d’importància Així, Hobbes l’utilitzà en un sentit mecànic, tot definint-lo com un moviment que es dóna en l’espai i en el temps, mesurable i que en l’home és determinat per la voluntat En Spinoza, constitueix l’esforç del real per a perseverar en l’ésser En els cossos inanimats…
crítica
Filosofia
Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.
El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els…
música absoluta
Música
Gènere musical caracteritzat per la seva puresa i per l’absència d’interferències d’elements extramusicals, en contraposició a la músicaprogramàticadescriptiva.
D’origen alemany absolute musik , el terme sorgí de les controvèrsies que durant el segle XIX enfrontaren compositors, crítics i filòsofs Wagner l’utilitzà per a condemnar la música mancada -segons ell- d’una sòlida base poètica o dramàtica, Eduard Hanslick, contràriament, l’emprà per a alabar un tipus de música en estat de puresa inicial, abans de subordinar-se al text cançó, si el text és explícit poema simfònic, si és implícit, a manera de programa, al drama òpera o fins i tot als requeriments de l’expressió emocional Cap música no pot ser absoluta si es vol entendre en…
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Dret
Text votat per l’assemblea constituent francesa el 26 d’agost de 1789.
La seva redacció recollia la influència de la declaració d’independència dels EUA 1776 i del pensament dels filòsofs del s XVIII Proclamà la igualtat de tots els homes article 1, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió article 2 Declarà la preeminència de la sobirania de la nació, afirmà que la llei havia d’ésser l’expressió de la voluntat general article 6, instaurà la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establí la separació de poders i, en el darrer …