Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Els pterobranquis
Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a Banyuls de la…
El que cal saber del desenvolupament del part normal
El part és un procés fisiològic que se sol desenvolupar sense trastorns, però per a garantir el màxim de seguretat és molt convenient que s’hagi seguit un control mèdic adequat de l’embaràs, haver efectuat una preparació per al part i que aquest tingui lloc en un centre sanitari preparat per a solucionaries complicacions que eventualment es puguin presentar amb els procediments mèdics necessaris Quan l’embaràs arriba a la fi es produeix l’encaixament del fetus, que la dona pot notar perquè davalla la part més alta del ventre, pot respirar millor i es redueixen els moviments del fetus També és…
tomàquet d’arbre
Gabriela F. Ruellan (cc-by-nc-2.0)
Horticultura
Alimentació
Fruit de la tomaquera d’arbre, de forma rodona, amb la pell amargant de color entre groc i vermell, polpa groguenca i gelatinosa i llavors de color morat, que es consumeix com a fruita i en guarnicions.
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
gel
Química
Sistema col·loidal que es presenta en forma de massa gelatinosa i té un comportament semblant al d’un sòlid elàstic; és format per un constituent macromolecular que actua com a solut i un constituent líquid o solvent.
Els gels dessecats amb consistència sòlida són anomenats xerogels cautxú natural, els quals poden redispersar-se i transformar-se en sols quan són tractats amb solvents adients W Ostwald proposà el terme de liogel per als gels rics en líquid Hom pot eliminar el solvent i conservar el solut en una estructura de xarxa, les malles de la qual engloben aire o un altre gas el sistema és anomenat aleshores aerogel Els noms d' elastogel o de plastogel són emprats per als gels que presenten fortes propietats elàstiques o plàstiques Hom coneix gels orgànics, obtinguts a partir de solucions de…
salangana
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 8 a 12 cm, que construeixen el niu bàsicament amb una saliva gelatinosa que segreguen (neossina) i el fan adherit en una superfície vertical.
Aquests nius són emprats per a preparar l’anomenada sopa de niu d’oreneta Comprèn unes 20 espècies, repartides per tota l’Àsia meridional i oriental, Austràlia i les illes del Pacífic oriental
Els haptòfits
Característiques del grup Haptófits 1 Chrysochromulina parva a/b visions ventral i lateral x 1800 2 Prymnesium parvum a visió frontal x 1800 b aspecte d’un cist x 1800 3 P saltans a cèllula nedant lliurement x 1800 b cist x 1800 4 Pavlova lutheri a visió frontal x 1800 5 Phaeocystis poucheti a colònia gelatinosa integrada per nombroses cèllules integrades en lòbuls susceptibles de separar-se i de generar així formes vegetatives de reproducció x 20 6 Acanthoica aculeata a visió lateral x 1800 7 Coccolithus huxleyi a cèllula amb coccòlits ben desenvolupats ix 1800 b cèllula amb…
Les xantofícies
Crisòfits de la classe de les xantofìcies 1 Nephrochlorissalina x 1500 2 Chloromeson agile a/b estadis ameboide i monadal x 7500 3 Bothrochloris longeciliata x 1500 4 Rhizochloris mirabilis x 1500 5 Rhizochloris consociata x 1500 6 Stipitococcus vas x 1500 7 Myxochloris sphagnicola acinet x 1500 8 Botrydiopsis arhiza x 1500 9 Chloridella cystiformis x 1500 10 Arachnochloris minor x 1500 11 Trachycystis subsolitaria a cèllula aïllada x 1500 b grup de cèllules unides x 1500 12 Monodus unipapilla x 1500 13 Pseudotetraedron neglectum x 1500 14 Polyedriella irregularis x 1500 15 Meringosphaera…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
Les cloroficies
Clorófits continentals de les classes de les cloroficies 1-13 i zignematoficies 14-21 1 Ulothrix zonata x 600 2 Stichococcus bacillaris x 750 3 Chlorosarcina superba x 600 4 Stigeoclonium curvirostrum x 600 5 Ulothrix moniliformis a filament b zoòspora x 1200 6 Aphanochaete repens x 600 7 Apatococcus lobatus x 600 8 Coccobotrys verrucariae a formacio d’aplanòspores b tallus x 1000, 9 Trentepohlia effusa x 300 10 Oedogonium cèllula amb detall del cloroplast x 600 11 Oedogonium acrospirum filament amb oogoni intercalar x 250 12 Bulbochaete setigera filament amb dos oogonis, dels quals un porta…