Resultats de la cerca

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la…

Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona, estudià amb J Font i Buyé i amb Lluís Millet El 1897 ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire el 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector El 1941, a la mort de Lluís Millet, el succeí com a director Fou fundador i director de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra Donà nombroses primeres audicions d’obres de R Strauss, de Bartók i de Mahler Fou mestre de capella auxiliar de l’església de Sant Felip Neri de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i presidí la secció barcelonina de la Societat…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Organitzà aplecs i reunions, cursos de direcció coral, seminaris, etc Collaborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya A partir del 1964 publicà la Revista dels Orfeons de Catalunya i des del 1968 una Circular de periodicitat mensual El 1981, en fou acordada la reconversió funcional i estructural, concretada en el naixement d’un nou organisme, continuador i renovador de la seva tasca la Federació Catalana d’Entitats Corals FCEC, per a presidir la qual fou elegit 1982 Oriol Martorell

Les festes formen part del patrimoni cultural intangible de la humanitat Manifesten un sentit de convivència, de vida en comú, de lligam entre passat, present i futur Expressen i celebren la vivència humana del pas del temps vegeu el mapa El temps anual els calendaris Existeixen moltíssimes modalitats de festes aquelles que emmarquen les portes de les estacions de l’any les que acompanyen el trànsit pels diferents estadis de la vida humana les que rememoren aniversaris de fets, persones o mites, etc Però cal considerar el mot festa d’una manera encara més àmplia, ja que també serveix per a…

El document, insòlit en la història diplomàtica, reflecteix l’extravagant espiritualitat del tsar i dels seus consellers, i s’entronca amb certs corrents romàntics irracionalistes la política dels signataris havia d’inspirar-se en “les veritats sublims que ens ensenya la religió eterna del Déu Salvador” i en l’esperit de germanor, essent com eren “delegats de la Providència per a governar les tres branques d’una família, la nació cristiana” acaba amb una crida als altres sobirans, demanant-los llur adhesió Tots els d’Europa la hi donaren, tret del rei de la Gran Bretanya, del papa Pius VII i…

Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…

Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs de F Millet…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…

Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit…