Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
autocar
Transports
Autobús concebut fonamentalment per a transportar per carretera un nombre relativament reduït de persones a distàncies llargues o mitjanes.
Hom distingeix l' autocar de línia , destinat a serveis, generalment regulars, de distància mitjana, de l' autocar de gran turisme destinat a serveis generalment discrecionals, de llarga distància Són vehicles generalment amb bastiment, motor posterior de potències semblants a les dels autobusos, caixa de canvis manual de vuit o deu velocitats, alentidor elèctric o hidràulic i suspensió pneumàtica Els autocars de gran turisme són espaiosos, dotats de sistemes de condicionament d’aire, petits lavabos, salonets, cuines, etc tenen el pis molt alt, que millora la visibilitat dels…
cavitació
cavitació d’una hèlix marina en una bassa d’experimentació de models
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de fenòmens relacionats amb l’aparició de cavitats a l’interior d’una massa líquida en moviment, quan la pressió ateny valors prou baixos.
És un fenomen nociu que condiciona fortament el disseny de tot element hidràulic i pot aparèixer a l’aspiració de les bombes, a l’evacuació de les turbines, a les hèlixs marines, a comportes i vàlvules, etc Analitzant-lo experimentalment, hom observa una interferència de dos fenòmens vaporització del líquid, que caracteritza pròpiament la cavitació i es produeix quan la pressió local es fa igual a la tensió de vapor, i despreniment de gasos dissolts Els efectes de la cavitació són alteració del corrent limitació del cabal i caiguda del rendiment, soroll i vibracions, atac del…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
vent
Religions de Grècia i Roma
A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen en la…
carretó
carretó
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada.
Entre els destinats únicament a transport, el més emprat és el carretó manual , que consisteix bàsicament en una plataforma o caixa muntada sobre rodes el carretó tractor és proveït, a més, d’un motor elèctric carretó elèctric o tèrmic El carretó elevador és aquell que té un disposititu mecànic, elèctric o hidràulic que permet d’elevar les càrregues a una alçada suficient per a llur transport carretó de petita elevació o bé és proveït d’una plataforma, unes pinces o una forca carretó de forca o toro que permeten l’apilament de les càrregues a una certa alçada carretó de…
pantà de Benaixeve
Embassament
Pantà situat en el curs mitjà del Túria, al municipi de Benaixeve
.
La necessitat de la seva construcció fou assenyalada en el pla hidràulic del 1912, però fins el 1933 amb la denominació de pantà de Blasco i Ibàñez no començaren les obres, que foren interrompudes gairebé immediatament La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i l’obra fou inaugurada amb el nom de Pantano del Generalísimo el 1953 Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi Té capacitat per a 228 milions de m 3 , i el salt de presa 110 m alt és capaç de produir 33 milions de kWh anuals Els seus objectius principals són la producció d’electricitat, el…
èmbol

Secció d’un èmbol
© Fototeca.cat
Tecnologia
Òrgan de certes màquines, de forma cilíndrica, que es pot moure amb moviment alternatiu a l’interior d’un cilindre
.
L’èmbol va unit a una tija o a un mecanisme biela-manovella biela que es mou solidàriament amb aquell i que serveix per a transmetre el moviment En les màquines motrius motor de combustió interna, màquina de vapor, etc la força que comunica el moviment a l’èmbol és deguda a la pressió d’un fluid En les màquines d’impulsió bomba hidràulica l’èmbol serveix per a transmetre a un fluid l’energia produïda per una màquina motriu Hom empra també els èmbols en òrgans de control vàlvules, en l’accionament de certs mecanismes transmissió de la pressió als cilindres d’una calandra, moviment dels…
Francesc Jaume Jaubert de Paçà
Historiografia catalana
Historiador, administrador, advocat, especialista en temes hidràulics, agrònom i erudit.
Vida i obra El seu treball més conegut és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya, descriví el sistema hidràulic de les conques dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre i Segre i, a València, dels rius Millars, Túria i Xúquer Juntament amb els canals d’irrigació, elaborà interessants observacions referents a l’ús de les sínies, que pensava que eren d’origen…
àrid
Construcció i obres públiques
Element no aglomerant d’un conglomerat per a formigó, per a morter o per a pavimentació.
En construcció hom distingeix els aglomerants que són ciments de característiques variables i els àrids, que comprenen les diverses menes de sorres i graves que calen per a fer formigó Aquests àrids reben noms diversos segons la mida, i a les modernes centrals o estacions d’àrids són obtinguts per trituració de la pedra La sorra pot ésser fina o granada gran d’1 a 3 mm de diàmetre L’ ull de perdiu és un àrid format per grans de 4 a 10 mm Una mica més gros és el cigronet , format per grans d’1 a 1,5 cm segueix la graveta , formada per pedres de 2 a 3 cm, i la grava , que és un àrid format per…
autobús

Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic…