Resultats de la cerca

Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö 1824 La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Illustració i l’idealisme Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea 1811 i Frithiofs saga 1825, però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan ‘La malenconia’, 1826 Fou també orador excellent i de correspondència brillant

En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit

És un “assaig adreçat a dirigir les facultats de l’esperit humà” —sobretot l’"enteniment pràctic"—, partint del realisme filosòfic contra l’idealisme de la filosofia romàntica i de l’anàlisi de les fonts del coneixement i de les facultats de l’home Tot ell és amarat de la filosofia del sentit comú, d’origen setcentista, que Balmes poà de C Buffier a través de la filosofia de Lovaina És l’obra balmesiana més reeditada i traduïda

Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27

Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851

Després d’haver passat per una fase de radical idealisme fenomenològic, rebutjà 1945 la pretensió husserliana de l' epokhé i s’acostà a Heidegger Escriví, entre altres obres, Zum Problem der ontologischen Erfahrung ‘Sobre el problema de l’experiència ontològica’, 1949, Menschenspiel als Weltsymbol ‘El joc humà com a símbol còsmic’, 1960, Nietzsches Philosophie 1960, Traktat über die Gewalt des Menschen ‘Tractat sobre la força de l’home’, 1974 i els reculls pòstums Nähe und Distanz ‘Proximitat i distància’, 1975 i Sein und Mensch ‘Ésser i home’, 1977

Preocupat sobretot per la fonamentació de la ciència fisicomatemàtica, interpreta Kant en sentit epistemològic i antimetafísic i concep la filosofia com una ciència formal de les categories científiques, ètiques i estètiques El seu pensament, que pot ésser qualificat d’idealisme objectiu o crític, és àmpliament exposat en la seva obra principal, System der Philosophie ‘Sistema de Filosofia’, dividida en tres parts Logik der reinen Erkenntnis ‘Lògica del coneixement pur’, 1902, Ethik des reinen Willens ‘Ètica de la voluntat pura’, 1904 i Aesthetik des reinen Gefühls ‘Estètica del…

Influït per Maine de Biran i l’escola escocesa, el seu sistema parteix de la constatació que la història del pensament pot ésser reduïda a l’alternança de quatre orientacions fonamentals sensualisme, idealisme, escepticisme i misticisme, cadascuna d’elles amb un contingut de veritat específic, motiu pel qual hom el qualificà d’eclèctic La importància de Cousin està en el seu mètode, que comportà una renovació de l’interès per la història de la filosofia De la seva obra destaca Du vrai, du beau et du bien 1841 i Études sur Pascal 1842

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’, 1963

Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus