Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
cort reial
Història
Organisme jurisdiccional governatiu i administratiu dependent del rei.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…
cort baronial
Història
Organisme jurisdiccional, governatiu i administratiu dependent d’un baró o senyor jurisdiccional.
En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari amb…
Goscons
© Josep Regas Ardevol
Llinatge originari de la vall de Goscons, situada en el Montnegre i actualment inclosa en el terme municipal d’Arenys de Munt.
Els membres d’aquest llinatge hi posseïren una antiga casa forta i ostentaren drets jurisdiccionals sobre una extensa zona del Maresme i el Vallès Oriental Està documentat que ostentaren la castellania de la fortalesa de Montpalau, sota el domini dels vescomtes de Cabrera, i que posseïren els senyorius de Sacreu i de la quadra de Goscons La branca troncal d’aquesta estirp s’extingí al segle XIII amb Brunissenda de Goscons, filla de Tomàs i Ferrara de Goscons, en emmanillar l’any 1266 Pere d’Arquer Els seus descendents passaren a anomenar-se Arquer de Goscons , assumint els…
Consell d’Estat
Política
Òrgan consultiu suprem del Govern de l’Estat espanyol.
Té l’origen en el Consejo de Estado 1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal…
acte processal
Dret processal
Acte realitzat en un procés pels òrgans jurisdiccionals i els litigants destinats a iniciar, impulsar i finalitzar el procés.
Favara de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al sud de la comarca, que s’estén des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera
(la Mola, 625 m alt.) fins a la plana de la Ribera.
Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment demogràfic iniciat a mitjan s…
Castell de Ferran (Estaràs)
Art romànic
El castell de Ferran formava part de la marca del comtat de Berga Hi ha notícies del castell des de mitjan segle XI, quan els Cervera el tenien pel comte de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller van prometre al comte Guillem Ramon I de Cerdanya ésser-li fidels tant pel castell de Ferran com per altres de la contrada Malacara, Castellfollit de Riubregós Els Cervera continuaren essent senyors del terme al segle XII, en nom del comte de Barcelona, que havia heretat el comtat de Cerdanya En el testament de Ramon Berenguer III del 1130, el castell de Ferran consta…
Castell de Juncosa
Art romànic
El lloc de Juncosa va dependre en un primer moment del terme del castell de Castelldans És conegut des de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva muller Ermessèn, senyors de Castelldans, van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou al terme de Castelldans, a la vall de Juncosa Al segle XIII el terme de Juncosa passà al monestir de Poblet El 1224 l’esmentat monestir comprà a Ramon de Miravet els llocs de Juncosa, els Torms i Soleràs per 1 200 morabatins Es coneix una carta de població de l’any 1225 que l’abat de Poblet concedí als habitants de Juncosa, els Torms i Soleràs El 1313…
Sant Joanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial de la dreta del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer.
El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta emigració vers…
prefecte
Història
A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
Entre tots ells, es destacaven el praefectus iure dicundo encarregat de la jurisdicció de les ciutats allunyades de Roma, el praefectus urbi que havia de substituir els cònsols en llurs absències i el praefectus praetorio , delegat de l’emperador en el comandament de les cohorts pretòries Aquests darrers, sota Dioclecià, en nombre de quatre, presidiren les noves prefectures en què fou dividit l’Imperi i acompliren funcions judicials i militars