Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Rafael de Pinyana i Galvany, canonge de Tortosa (1695-1698)
El 22 de juliol de l’any 1695, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael de Pinyana i Galvany Tortosa segle XVII – Tortosa segle XVIII, canonge de Tortosa diputat militar Josep de Bru, ciutadà honrat de Barcelona diputat reial Antoni Grató Perpinyà i Masferrer Masdeu, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jeroni Valls, ardiaca i canonge de Lleida oïdor militar Francesc de Junyent i de Vergós, donzell de Barcelona oïdor reial Jacint Blanc, ciutadà de Barcelona El 22 de desembre de 1696, l’oïdor Francesc de Junyent fou desinsaculat per oposar-…
Arxiu Municipal de Sueca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local del municipi de Sueca.
És un dels arxius municipals més importants del País Valencià pel volum i l’interès de la documentació que s’hi conserva i perquè, en salvar-se de la destrucció generalitzada del 1936 —que sí que afectà en canvi l’arxiu parroquial—, els seus fons més antics es remunten al s XIII, al moment mateix de la conquesta i la colonització cristianes Custodiat en una sala de la cort local, no fou ordenat fins el 1751, quan, en compliment d’unes disposicions ministerials trameses a tots els corregidors del Regne de València, el consell de Sueca acordà habilitar un espai específic per a l’arxiu a les…
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el volum primer…
rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de rotació Les…
control
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un sistema (vehicle, màquina, procés industrial, etc) per tal de generar-hi, en funció de les desviacions del seu comportament respecte al desitjat, les accions de comandament necessàries per a reduir-ne o anul·lar-ne la desviació.
Quan la captació de la informació de l’estat del sistema, l’anàlisi i la comparació respecte al comportament desitjat, la presa de les decisions pertinents i les accions de comandament per tal d’ajustar-lo són realitzades d’una manera automàtica hom parla indistintament de sistema automàtic automàtica, de sistema amb control automàtic o, simplement, de control automàtic cal no confondre'l, però, amb el comandament automàtic comandament 4, que només és una de les etapes del procés El control automàtic s’acompleix en dues configuracions bàsiques en bucle obert i bucle tancat amb feedback o…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…
servei militar
Militar
Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
Durant la història ha tingut diferents organitzacions A Europa, quan els estats nacionals no podien completar els seus exèrcits mercenaris, recorrien a les lleves o a les quintes per aconseguir soldats La Revolució Francesa posà fi a aquesta situació en considerar el servei militar una obligació fonamental de tots els ciutadans Els partidaris de l’Antic Règim, d’altra banda, preferien que els exèrcits fossin mercenaris i fins i tot estrangers al servei de l’Estat Aquesta polèmica transcorregué al llarg d’un segle formant part de la lluita per constituir l’estat liberal El triomf de la…
estadística
Matemàtiques
Ciència, mètode, tècniques, operació d’anàlisi matemàtica, que permeten d’estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts.
Molt abans que les dades provinents d’observacions poguessin ésser estudiades rigorosament i científicament, els estats havien organitzat, amb més o menys cura, la recollecció pretesament exhaustiva de dades amb fins diversos, principalment per a les lleves militars i els imposts És ben conegut el cens ordenat pels romans l’any 0 hom coneix, també l’existència d’elaboració de censos fa uns 4 000 anys a la Xina, i la Bíblia n'esmenta diversos en el llibre dels Nombres L’estadística permet a l’administració de conèixer la situació de les persones i dels béns que hi ha sota llur jurisdicció…
instrument programat
Música
Instrument musical que reprodueix sons emmagatzemats en un suport o programa d’una manera automàtica, sense la participació artística de l’home.
Morfologia El funcionament d’aquest tipus d’instruments pot ser provocat per mecanismes basats en pesos, ressorts, aigua, vapor o electricitat, o bé per accions humanes com girar una maneta o manxar uns pedals N’hi ha que preveuen un cert grau de control sobre alguns paràmetres de la interpretació com la dinàmica, el tempo o la intensitat, per exemple en el cas dels pianos de lectura pneumàtica Els generadors del so d’aquests instruments són diversos campanes, cordes, làmines flexibles, tubs d’orgue, etc En principi, qualsevol instrument és susceptible de ser tocat automàticament Els sistemes…
la Masó

La Masó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant Termeneja amb els municipis de Vallmoll E, Valls NE, el Milà NW, Alcover W i el Rourell S Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls N-240 i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada La població i l'economia El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra…