Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya Carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat 1954-55, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs 377-484 Abélanet, J - Ponsich, P Villes et villages des pays catalans du nord et du Fenouillèdes , dins Le pays…

Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…

El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…

Del segle IX a l’XI La presència de jueus a la ciutat de Barcelona és constatada documentalment des del segle IX Document de Carles el Calb en el qual, després de saludar els barcelonins i agrair la seva fidelitat, comunica la tramesa de 10 lliures d’argent al bisbe Frodoí per a la restauració de la seu Pergamí original datat entre els anys 875-877 i conservat a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona R Manent La menció més antiga d’un jueu important és la de “Judas hebreus”, fidel de l’emperador Carles que l’anomenava familiarment “Judacot”, el qual aportà notícies dels barcelonins i de llur…

AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Tossa Notas geográficas, arqueológicas e históricas , Barcelona 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud…

Situació Capçalera de llevant amb l’absis major carrat i una absidiola lateral reconstruïda sobre les seves bases ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Vista aèria del priorat, amb l’església, un casal tardà i el modern cementiri de la població ECSA - J Todó L’església de Santa Maria, acompanyada per les construccions del priorat, és situada al costat de la carretera de Ponts, prop de Castellfollit de Riubregós, a redós del serrat de Balaguer, al sector septentrional de la comarca, a frec de la Segarra Mapa 34-14361 Situació 31TCG701268 S’hi va per la carretera de Jorba a Ponts C-1412, que té inici…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…

Situació Peralada és una vila que es troba a la riba dreta de l’Orlina davant la seva confluència amb el Llobregat d’Empordà, rius que l’encerclen pel sud-oest i per ponent El nucli més antic de la vila, enlairada damunt un petit turó, és al voltant del castell, centre del pagus i el comtat de Peralada Mapa 258M781 Situació 31TEG008842 Hom pot arribar a Peralada des de Figueres, agafant una carretera que hi ha vers tramuntana i que hi porta després de passar per Vilabertran JVV Història Pla de la població Les muralles dibuixades de colorvermell són dels segles X-XI o, fins i tot, en algun…

Dates històriques Segles VIII-X Art Preromànic 911 Sunyer I, comte de Barcelona 950-992 Borrell II, comte de Barcelona 985 Al-Mansur saqueja Barcelona 988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet 992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona 1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona 1018 Abat Oliba, bisbe de Vic 1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona 1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona 1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Arquitectura Segle IX 819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes Rosselló 822 Fundació del…

Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres de la Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973 Alcolea i Gil, Santiago Artes decorativas en la España Cristiana , dins Ars…