Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Zoologia 2009
Zoologia
Les meduses, remenadores del mar Les meduses faciliten la barreja de les aigües salades © Fototecacat El vent i les marees, la densitat i la temperatura de les aigües i els animals marins són els factors determinants de la barreja de les aigües salades Una de les notícies més curioses sobre zoologia que es van publicar l'any 2009 és la que relaciona les meduses amb la barreja de les aigües marines Científics del Caltech Institut de Tecnologia de Califòrnia van poder demostrar que les meduses són el grup d'animals marins més importants pel que fa a la barreja d'aigües de mars i oceans, tot…
Oreneta vulgar
L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…
Filariosi
Patologia humana
La filariosi és una parasitosi endèmica en zones tropicals i subtropicals provocada per diverses espècies d’helmints, o cucs, que s’estableixen i es reprodueixen als ganglis limfàtics de la pell, mucoses i membranes de l’organisme i que poden originar diversos quadres clínics, segons l’espècie de paràsit responsable Les filàries són uns helmints de color blanc que, en estat adult, tenen entre 2 cm i 30 cm de longitud són classificades com a nematodes perquè són cilíndriques i de sexe diferenciat El contagi es produeix quan les larves ingressen en l’organisme, generalment per la picada d’…
La fauna i el poblament animal de la taigà
La vida animal a la taigà Factors com la llarga durada de l’hivern i la brevetat de l’estiu tenen una importància cabdal per a l’existència dels animals de la taigà, ja que la supervivència durant els llargs i nivosos hiverns del bioma resulta particularment crítica El temps és fred i humit durant tot l’any, però a l’hivern, en molts llocs, la gruixuda capa de neu dificulta enormement la mobilitat i impedeix que molts pobladors de la taigà accedeixin a l’aliment En algunes regions del Quebec, per exemple, en aquesta estació poden arribar a caure fins a 5 m de neu L’origen del poblament…
El poblament humà de les selves plujoses
L’economia i el desenvolupament dels pobles que viuen a les selves La selva plujosa tropical no és un hàbitat gaire favorable per als vertebrats terrestres Com que la major part dels aliments d’origen vegetal disponibles es troben a les capçades dels arbres, són sobretot ocells, rèptils especialment serps, rates-pinyades i mamífers arborícoles majorment simis els vertebrats que exploten millor aquests recursos Els humans no hi troben, doncs, un ambient gaire fàcil de poblar Això no vol dir que no hi visqui gent extraient-ne els recursos Els nòmades de la selva El fet que a les selves puguin…
Els insectes i la regulació dels ecosistemes humanitzats
Són molt nombrosos els elements que intervenen en la constitució i en la regulació dels ecosistemes intervinguts per l’home Entre aquests elements, els insectes ocupen una plaça no negligible, però això no fóra motiu suficient per a dedicar una atenció especial al tema, si no fos que, sovint, la baula entomològica no és curtcircuitable la seva desaparició, o exaltació, altera el sistema fins a fer-lo simplement inviable o teratològic En els ecosistemes humanitzats, en efecte, solen ésser els insectes l’element regulador, o descompensador, més típic, de manera que llur absència aboleix la…
Els ciprinodontiformes: fartet, samaruc i gambúsia
Constitueixen un grup nombrós d’espècies pròpies de climes temperats i tropicals que colonitzen des dels ambients hiperhalins fins a les aigües dolces, i són capaços de tolerar un àmbit força ampli de temperatures La majoria són de mida petita no solen sobrepassar els 15 cm i de règim omnívor o microdepredador Tenen una sèrie de modificacions a l’esquelet branquial que els permet diferenciar-los dels ateriniformes i dels beloniformes que, fins fa poc, constituïen un mateix ordre els ateriniformes Tenen radis segmentats i aletes abdominals la dorsal, que és única, està emplaçada al centre del…
Encefalitis
Patologia humana
Definició L’ encefalitis és la inflamació de les estructures nervioses corresponents a l’encèfal —cervell, cerebel i tronc encefàlic—, deguda generalment a una infecció d’origen víric Causes La inflamació de l’encèfal és deguda, en la majoria dels casos, a una infecció vírica De vegades es tracta de virus que presenten una especial afinitat amb el teixit nerviós, com és el cas dels virus de la poliomielitis, la ràbia, l’herpes, els virus Coxsakie, els ECHO, i un grup del tipus arbovirus que són transmesos a l’home per mosquits i paparres En altres casos, es tracta de virus…
típula
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tipúlids, constituït per mosquits de grans dimensions (3-4 cm), amb potes molt llargues i primes (fins a 10 cm), de vegades sense ales, amb antenes filiformes i aparell bucal curt i sense ocels.
Habiten en medis humits de regions temperades i càlides De larves fitòfagues o sapròfagues, els adults es nodreixen de sucs vegetals N'hi ha moltes que ocasionen destrosses als cereals Tipula paludosa i a les hortalisses Toleracea Són difoses arreu del món
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…