Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
monestir de Sant Quirze de Colera
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina (Sant Quirze de Colera o Sant Quirc de Colera) al municipi de Rabós (Alt Empordà), al vessant meridional de la serra de l’Albera.
Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…
Sant Miquel (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Miquel s’alçava a l’actual plaça barcelonina del mateix nom, lloc on hi havia hagut les termes romanes de la ciutat construïdes al segle II Ja existia a mitjan segle X, car consta que l’any 951 la comtessa Riquilda, vídua del comte Sunyer, li féu donació de nombroses propietats també en aquesta època es troba documentat vora el temple un fossar o cementiri, que juntament amb els de Sant Jaume, la catedral Sant Just i Sant Celoni eren els llocs destinats a enterraments cristians dins la ciutat El temple de Sant Miquel figura entre les deu parròquies que tenia el territori de…
Ramon Turró: la ciència davant el problema social
Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…
Manuel Camp i Oliveras
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor, més conegut per Manel Camp.
Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició…
, ,
El comerç català amb Europa
Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII El comerç català amb Europa mostrava al començament del segle XVIII una implantació considerable per tota la geografia continental En total són 444 els corresponsals del comerç de Barcelona documentats en aquesta època, amb una dispersió que abastava des de la zona del Magrib fins a la mar del Nord, i de Suïssa a Anglaterra La primera constatació que es pot extreure d’aquest desplegament era l’enorme contrast que presentava respecte a les rutes tradicionals del comerç medieval català Les rutes orientals…
espiritual
Música
Cant religiós nascut als Estats Units d’Amèrica, l’origen del qual cal buscar en els salms cantats durant els serveis religiosos.
Exemple 1 - MF Armstrong i H Ludlow Roll, Jordan, roll, Cabin and Plantation songs , ed GP Putnam’s Sons, Nova York 1874 © Fototecacat/ Jesús Alises Cada salm podia ésser cantat en diferents tonades el saltiri, dels quals el més popular a les colònies fou el Bay Psalm Book 1640, en suggeria diverses que encaixaven amb la mètrica del text El líder entonava línia a línia el text del salm, alternant amb les repeticions de la congregació Un nou moviment religiós, conegut com el Great Awakening, que es desenvolupà a les colònies cap al 1730, provocà una demanda més gran de música per als serveis,…
Juià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, al sector N del massís de les Gavarres, als vessants septentrionals del puig de la Mare de Déu dels Àngels.
Situació i presentació Confronta al N amb el municipi de Bordils, a l’E amb Sant Martí Vell, al S amb Quart, al SW amb Girona i a l’W amb Celrà El terme comprèn una part del vessant septentrional de la serra de la Mare de Déu dels Àngels, o serra de Vall-lloreda, la vall de la qual és drenada per la riera dels Màrtirs o de Vall-lloreda, que desguassa a la riera de Sant Martí, afluent del Ter, ja al terme veí de Sant Martí Vell Comprèn, també, una petita part de la plana propera al Ter, però sense arribar al riu Aquesta part septentrional del terme és regada per altres rieres, com la de Juià,…
Els efectes socials de l’atur
Cua de beneficència a Barcelona, Colita, febrer del 1977 ACo L’economia catalana s’havia caracteritzat per uns nivells d’atur baixos De fet, havia estat una economia que havia atret contínuament població forana i en la qual l’estabilitat de l’ocupació havia constituït una pauta habitual Portada de la revista “Butifarra”, octubre del 1977 SB-UAB / GS El creixement continuat de l’atur va significar un trasbalsament d’aquesta situació i tingué diversos efectes que, en gran manera, han estat poc estudiats Així, inicialment va afectar els nous arribats al mercat laboral, majoritàriament joves i…
El temps: la quarta dimensió en geologia
Els paràmetres temporals que ens són immediats, com les hores, els dies, els mesos, els anys o fins i tot els segles, es mostren inservibles quan ens hem d’acarar a l’estudi de la història de la Terra Els períodes geològics són molt més llargs Per això, el temps és tota una quarta dimensió geològica A la nostra escala percebem el paisatge i la geografia com a immutables Veiem les roques com a elements inerts dels quals, i només molt de tard en tard, ens arriben notícies d’una esllavissada, d’un terratrèmol o d’una erupció L’alçament progressiu d’una serralada, la meteorització implacable de…
Sant Genís de Palafolls
Art romànic
Situació Vista aèria de l'església de Sant Genís de Palafolls, que conserva part de l’estructura romànica ECSA - J Todó Església parroquial que presideix el petit nucli o poble de Palafolls que donà origen al municipi, bé que actualment el centre administratiu es troba al poble creat a les Ferreries, dit també Palafolls Mapa L38-14365 Situació 31TDG792132 El poble de Sant Genís és accessible per dues carreteres que surten de la N-II, una d’I km que surt de l’altura quilomètrica 683’6, i l’altra un xic més llarga que surt de la fita km 677 L’església és al costat de la carretera d’accés MGE…