Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical com a escolà de cor de la capella del príncep elector de Dresden, i més tard feu estudis a la universitat El 1565 és documentat a Ansbach com a membre del cor de la capella cortesana, i el 1573 ocupà el càrrec de vicemestre de capella El 1574 se’l troba a Nuremberg, on era cantant del cor de l’església de Sant Egidi Com a editor sembla que es dedicà sobretot a la música sacra Formà part de la societat musical Nürnberger musikalische Kränzleinsgesellschaft Se’n conserven sobretot composicions religioses, com ara un motet a cinc veus compost en…

Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort Visqué en una gran pobresa Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos La seva peça més coneguda és el motet Popule meus 1801, per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent Autor també d’himnes i motets en castellà En premio a tus virtudes , 1802, hom ha considerat la Missa en re 1810 i el Miserere per a quatre veus les seves…

La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona…

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de Manresa

Des de molt jove exercí el càrrec de mestre de capella a la catedral de Plasència Probablement estudià a Madrid amb Nicolas Dupont, en un motet del qual està basada la seva Missa ’Ego flos campi' Del 1601 al 1617 serví com a mestre de capella en el ric i influent convent dels carmelitans calçats a Madrid El 1617 fou nomenat mestre de capella a la catedral de Sevilla Santiago fou el primer compositor que portà castrats a aquesta ciutat andalusa El 1635 viatjà a Lisboa, on romangué durant cinc anys Compongué una gran quantitat de música sacra entre misses, motets, salms,…

Fou ardiaca de Noyon 1206 i canceller de Notre-Dame de París 1218 Aquest darrer càrrec li donà importants poders en matèria d’ensenyament a la Universitat de París, on la seva gestió fou sovint contestada A banda del tractat teològic Summa de Bono , destacà per ser un dels poetes litúrgics més fèrtils de l’Edat Mitjana, amb més de vuitanta obres conegudes Se suposa que també era l’autor de la música que acompanya la majoria dels seus poemes i, per aquest motiu, un dels principals impulsors de l’Escola de Notre-Dame Per la mena de recursos que empra, hom el considera relacionat amb Pérotin i…

Fou mestre de capella a la catedral de Plasència, i proposat com a mestre de capella a la seu de Saragossa el 1653, després de la mort de Manuel Correa Els canonges de la catedral decidiren que Torres tenia prou mèrits per a obtenir la plaça sense examen, i passà al davant del seu oponent, Luis Bernardo Jalón Malgrat que li oferiren 400 ducats, declinà la proposta Un any més tard, fou nomenat mestre de capella de la catedral de Salamanca En el catàleg del 1642 de la biblioteca del rei Joan IV de Portugal, apareixia com a autor d’un motet de quaresma i quatre villancicos perduts…

Fou contractat com a mestre de capella de la catedral de Mèxic, càrrec que ocupà l’11 d’octubre de 1791 La seva simpatia pels ideals republicans francesos i la traducció d’una cançó francesa de contingut considerat subversiu li valgueren una citació, el 1794, per part de la Inquisició Es jubilà al gener del 1815, any en què es traslladà a Espanya Fou un compositor molt prolífic La seva obra es conserva en diversos arxius A Montserrat, per exemple, hi ha un motet datat el 1789 Majoritàriament l’obra de Juanas és feta per a cor i un conjunt instrumental format per corda, oboès,…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques, però se n’han conservat cinc composicions a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que mostren la seva capacitat com a compositor, immers en el conreu de l' stilus mixtus , usual a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII Tant en les obres policorals el motet Manete in dilectione mea , a deu veus i continu l’antífona pasqual Regina caeli laetare , a nou veus amb instruments i continu com en les obres per a solista els solos Anit avui és nat un infant , Dos bellos clarines i Pues sois madre gloriosa , Pau Rosés es configura com un…

A París estudià violí amb Guy Leclerc i composició amb JB Lully, que el feu secretari seu El 1678 la duquessa regent de la cort de Savoia a Torí el nomenà compositor de música francesa i director de l’orquestra de violins, però el destituí el 1679, probablement perquè en tot un any només compongué una obra, la serenata en tres parts estrenada el 1678 De retorn a París inicià la composició d’una òpera, avui perduda El 1689 visità Roma, on compongué un concert en estil italià El 1700 succeí a A Campra com a mestre de cor a Notre-Dame de París Lallouette escriví música religiosa, entre la qual…