Resultats de la cerca
Es mostren 14262 resultats
fluxió
Física
Matemàtiques
Terme introduït per I. Newton per a designar el concepte que posteriorment fou anomenat derivada d’una variable respecte al temps
.
fractura subperiòstica
Patologia humana
Fractura en què el periosti roman indemne, la qual cosa fa que pugui passar inadvertida i que produeixi posteriorment una deformitat.
confucianisme
Confucianisme
Doctrina filosòfica i moral basada en els ensenyaments de Confuci, establerta com a religió imperial al segle II aC, estructurada posteriorment com a religió oficial a la Xina i reelaborada metafísicament al segle XI dC com a neoconfucianisme.
Com a pensament que, des d’antic i juntament amb el taoisme i el budisme, ha informat la vida i la cultura xineses, el confucianisme té el seu propi corpus literari, també anomenat cànon confucià , tot i que mai no ha gaudit, de fet, del caràcter canònic d’escriptures revelades ni de força per a sancionar una doctrina organitzada Aquest corpus és format, en primer terme, pels “Cinc clàssics” Clàssic de la història amb materials no anteriors al segle X aC, Clàssic de les odes amb composicions no anteriors al segle IX aC, Memòries sobre els ritus amb una majoria d’aportacions posteriors a…
captura de moviment
Cinematografia
Electrònica i informàtica
Tècnica consistent a enregistrar i emmagatzemar el moviment d’un personatge real mitjançant sensors per recrear-lo posteriorment en un entorn virtual.
quinzet
Numismàtica i sigil·lografia
A València i al segle XIX, ral de billó castellà, primerament unitat de compte i posteriorment moneda d’argent d’aquest valor.
Des del 1864, moneda equivalent a deu cèntims d’escut
secreció
Biologia
Botànica
Producte del metabolisme dels vegetals, produït espontàniament o com a conseqüència de determinats estímuls, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals.
Les secrecions poden restar dins la cèllula que les han produït o fora d’aquesta i, fins i tot, del vegetal Són secrecions les gomes, les resines, les essències, etc
contrabaix
Música
Instrument d’arc de tessitura greu, primer inclòs en la família de les violes d’arc, i posteriorment en la dels violins.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec S’anomena també verra i violó De les antigues violes, conserva l’esquena plana i les espatlles caigudes, a més de l’afinació per quartes Té uns dos metres d’alçada i es toca dret, recolzant l’instrument en una pica telescòpica Sona una octava més greu que el violoncel, i la seva música s’acostuma a escriure una octava més aguda del que sona instrument transpositor a l’octava El nombre de cordes ha anat oscillant al llarg de la seva història, si bé s’ha estabilitzat en quatre o cinc, afinades, del greu a l’agut,…
Els núvols
Obra còmica d’Aristòfanes, representada per primera vegada a Atenes en les Grans Dionisíaques de l’any 423 aC i refosa posteriorment.
L’autor hi tracta del tema de l’educació i reacciona amb contundència contra el món de la sofística, en un moment que aquesta escola havia assolit uns èxits notables Hi ha sobretot una paròdia burlesca de Sòcrates el filòsof tenia cercles hostils que militaven en el partit polític del qual Aristòfanes era partidari entusiasta, que, tanmateix, sembla que no s’ajusta a la realitat Els núvols ha estat traduïda al català per MBalasch ‘Les bromes’, 1970
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al bimetallisme L’…
Cacaolat

El cardedeuenc Joan Viader i Roger, fill del fundador de Letona, creà el Cacaolat
© Cacaolat
Economia
Marca registrada d’un batut de cacau fabricat per l’empresa Letona, i posteriorment constituïda com a societat anònima del sector lacti.
Letona fabricà i distribuí la marca des del 1933 i n’esdevingué el producte de més èxit Hom n’interrompé la producció entre el 1936 i el 1951, a causa de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el racionament de la postguerra Integrada la marca a través de Letona a Central Lechera Española CLESA el 1971, Parmalat 1998 i finalment al grup Nueva RUMASA 2007, aquest segregà Cacaolat com a societat anònima L’any 2009 la facturació fou de 98 milions d’euros, la plantilla era d’uns 400 treballadors i tenia centres de producció i de distribució a Barcelona, Parets del Vallès i Utebo Saragossa…