Resultats de la cerca

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…

Àrea de nidificació de la mallerenga de bigotis Panurus biarmicus als Països Catalans Maber, original dels autors La mallerenga de bigotis és un bonic ocell que nia localment als principals aiguamolls de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià No és citada ni a Andorra ni a les Balears Aquesta espècie és principalment sedentària, tot i que després del període de cria alguns individus o poblacions realitzen desplaçaments que els porten de vegades relativament lluny de les seves àrees originals Les característiques i l’amplitud d’aquests desplaçaments són, però, a hores d…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…

La puput Upupa epops és un dels nostres ocells més entranyables, el cant del qual, conegut de tothom, se sent des de llargues distàncies La seva imatge també ens és coneguda, pel fet que és un ocell que es deixa acostar fàcilment Els individus, siguin mascles o femelles, tenen el dors bru-rosat, un ratllat blanc i negre a les ales i la cua, el bec llarg i corbat i, sobretot, una cresta molt característica La puput nia als forats dels arbres, parets, edificis vells i roques A les fotografies, preses al Vallès Occidental, s’aprecia el tipus de niu i d’aliment que l’adult porta als petits…

El gaig Garrulus glandarius és un còrvid boscà, en contrast amb la resta d’ocells del seu grup, relacionats sobretot amb els conreus És un ocell de cos gros ateny 34 cm, fàcilment identificable per les plomes blaves i negres de les ales Quan vola d’un arbre a l’altre, destaca del color bruno-grisós del cos la taca blanca del carpó Nia als arbres i s’alimenta de llavors, fruits i tota mena d’insectes Marisa Bendala Aquesta espècie és sedentària, nidificadora i abundant a les zones boscoses de la Catalunya Nord, d’Andorra, de la resta del Principat i del País Valencià En aquests territoris…

El falciot pàllid Apus pallidus és de la mateixa mida que el falciot negre, i sol associar-s’hi, ja que té els seus mateixos costums se’n diferencia, però, bé que no fàcilment, pel color del plomatge, no tan fosc, i per la taca blanca de la gola, que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia En els falciots, el mascle i la femella tenen el plomatge molt semblant Albert Montori Àrea de nidificació del falciot pàllid Apus pallidus als Països Catalans Maber, original dels autors El falciot pàllid és un migrador transsaharià que ve a les nostres latituds per niar La seva semblança amb el…

L’enganyapastors Caprimulgus europaeus és un devorador nocturn d’insectes, de colors bruns i grisos molt foscos, gran d’uns 26-27 cm, proveït d’uns grans bigotis peribucals roman aclofat, durant el dia, en matolls i viaranys, costum que comparteix amb el siboc L’exemplar de la fotografia fou capturat a Tortellà Garrotxa Lluís Solé L’enganyapastors és una espècie estival que nia en un nombre escàs arreu dels Països Catalans, fora de les comarques meridionals, on solament es coneix un possible nucli reproductor petit al Baix Segura Es troba molt més repartit per la Catalunya Nord…

El colom roquer Columba livia té l’aspecte típic del colom domèstic, amb el qual es confon sovint, i pel qual és sovint pres quan hom en contempla estols més o menys nombrosos Sol ser grisós, amb bandes negres a les ales i a la cua, i d’un color verdós o vinós tornassolat, però els individus d’origen domèstic cas de la fotografia, poden prendre altres tons Xavier Ferrer Inicialment aquesta espècie, que donà origen als coloms domèstics, diversificats després en una gran quantitat de races, devia estar molt estesa Tanmateix, els successius encreuaments amb coloms domèstics, la introducció d’…

Àrea de nidificaciò de la baldriga pufí Puffinus puffinus als Països Catalans Maber, original dels autors L’estatus d’aquesta baldriga als Països Catalans no està encara aclarit del tot A les costes del Rosselló i el Vallespir se’n veuen durant tot l’any, amb un màxim d’exemplars el febrer i el març, i pertanyen a la subspècie P puffinus yelkouan de la Mediterrània oriental Per contra, a Catalunya, les observacions realitzades mar endins indiquen una predominança dels ocells de la subspècie P puffinus mauretanicus nidificant exclusiu a les illes Balears, que hom pot veure…

Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular, dues de…