Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
Arbúcies
Vista del nucli antic de la vila d’Arbúcies centrat en l’església parroquial de Sant Quirze
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la part de ponent de la comarca, a l’E del massís del Montseny.
Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…
la Riba

La Riba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat als límits nord-occidentals de l’Alt Camp termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l’E, amb Alcover al S i amb Mont-ral i l’antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc a l’W El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà La Riba és l’únic nucli de població del municipi Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del comtat de Prades La seva església fou sufragània de la parròquia de Vilaverd,…
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…
A la recerca de l’home nou
Les noves propostes educatives i culturals del començament de segle presentaven un doble vessant individual i social, ja que no es tractava solament de preparar un nou individu a través de l’educació sinó que, a més, l’escola havia de ser capaç de forjar els futurs ciutadans d’una societat moderna, més justa i equilibrada Hom intentava actualitzar les velles utopies dels illustrats Els grups polítics i socials que posaven en qüestió el sistema de la Restauració tenien diferències substancials pel que fa als projectes culturals i educatius i, sobretot, en relació a la futura organització de la…
Ciutat de Tarragona
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…
Santa Margarida de Vila-seca (Santa Maria de Corcó)
Situació La capella de Santa Margarida, adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat de Vila-seca, es troba gairebé tocant el límit municipal entre Santa Maria de Corcó i Sant Pere de Torelló, dintre, però, del primer i de la parròquia de Sant Martí Sescorts, a uns 750 m d’altitud, al cim d’una serralada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 44,9 —y 56,6 31 tdg 449566 Hi menen dos camins, un que surt del poblet de Sant Martí Sescorts i s’enfila vers els masos Ferrerons i Can Fanal, i l’…
El Pallars Sobirà
Situació i presentació La comarca del Pallars Sobirà, de 1 377,99 km 2 , és situada al N de Catalunya, al límit amb França i forma part de la supracomarca del Pallars vegeu la supracomarca al Pallars Jussà Constituïda per un total de 15 municipis, té el centre comarcal a la vila de Sort La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que superen de llarg els 2 000 m Limita al N amb el departament francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars Jussà i a l’W amb aquesta darrera comarca, amb l’Alta Ribagorça i…
Catalanistes i valencianistes
Enterrament de J Verdaguer, “Cu-Cut”, 19-6-1902 BC El catalanisme va realitzar, a Catalunya, un salt qualitatiu i quantitatiu considerable al llarg de les primeres dècades del segle, i es va estendre des d’un punt de vista social, institucional i cultural Li mancava, però, el definitiu contrast electoral, i d’aquí que fos considerat un problema menor en els àmbits polítics més oficials Existien, però, elements reveladors N’és un exemple la rapidesa amb què s’estenia per Catalunya “Els segadors” com a cant patriòtic, durant el darrer quinquenni del segle Aquesta difusió va ser protagonitzada…